El Diamant
Av. Meritxell, 31. Andorra la Vella
El Diamant, l’espai gastronòmic de l’Embassy, és la nova proposta del Nandu Jubany que fa una autèntica exhibició de plats basats en producte de primera qualitat, sense elaboracions complicades. La carta és llarga, d’aquelles que fa que marxis pensant en els plats que no has pogut tastar. Per ajudar-vos us porto cinc imprescindibles.
Vigilin vostès quan vagin per la muntanya i agafin herbetes despreocupadament, adverteix la botànica del Cenma Clara Pladevall: potser és una espècie en risc. Per informar-nos han preparat una exposició itinerant que inauguren a Sant Julià
Tots (o quasi) els grans pianistes que han passat per Andorra han tocat un instrument afinat per l’Enric Ferrer, de Katia Buniatishvili a Michel Camillo. També els del país, com Josep Maria Escribano, que és qui el va ‘importar’ per començar a treballar amb l’instrument de l’Institut de Música.
Dissabte a la nit, a la Seu Vella de Lleida, les tres integrants del grup Krregades de Romanços feien allò que durant aquest llarg i trist any d’hibernació a penes s’ha vist: presentar disc. Posaven així de nou sobre un escenari part de la ingent i laboriosa obra de l’infatigable Artur Blasco (Barcelona, 1933).
Qui no ha aixecat els ulls una nit sense núvols i ha pogut gaudir de l’espectacle únic que ens ofereixen els milers d’estels i altres objectes celestes que l’il·luminen? Qui no s’ha sentit mai inspirat per la bellesa d’aquests parpellejants puntets que perforen la negra capa de la buidor còsmica?
Josep Cotanda Colom. Instagramer mogut per una curiositat insadollable, s’ha marcat el repte de burxar l’interès dels altres, de tots nosaltres, respecte d’una Andorra que explora de manera incansable. Que ens pensem que la coneixem bé? Aviat ens traurà de l’error. Ara bé, que conèixer sigui divertit, no un ‘rollazo’ infumable
Cal menjar maduixes al gener? Més que un negoci, una filosofia de vida. Així és com Mònica Gutiérrez Cabanes presenta Remeis de Bruixa, una botigueta arrelada profundament en allò que ha viscut des de petita, com a filla de pagès: si a casa es feien les sopes de farigola i se seguien els ritmes de l’any, per què deixar-s’ho perdre?
