La UE comunica “oralment” que vol derogar l’Acord d’Unió Duanera

“Oralment s’ha deixat entendre que tota la regulació de la lliure circulació de mercaderies s’integraria en el sistema de l’Acord (disposicions comunes i protocols bilaterals), i que els eventuals acords existents, i en particular i pel que fa a Andorra, l’Acord d’Unió Duanera, serien derogats. De tota manera, estem parlant de l’expressió d’una voluntat del negociador, però no d’una posició oficial”.  D’aquesta manera queda clar que el Govern és plenament conscient dels efectes col·laterals que pot tenir la rúbrica de l’Acord d’Associació en relació amb l’Acord d’Unió Duanera de 1990. Així queda reflectit en la proposta d’acord que ha presentat Andorra recentment al Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE, o negociador UE) al qual ha tingut accés el BonDia.

És més, si bé en el mateix document s’exposa que “segons les informacions de què disposem, la reacció del negociador de la Unió Europea ha estat positiva pel que fa al manteniment de règims especials”, també s’insisteix que “ha expressat moltes reserves al fet de mantenir formalment vigent l’acord de 1990”. I encara que la part andorrana torna a defensar el seu manteniment en aquesta nota, reconeix que “el fet que el negociador UE hagi anunciat que l’Acord d’Associació vol instituir una Unió Duanera (i no una zona de lliure canvi, com és el cas de l’Espai Econòmic Europeu), afegeix complexitat a aquest manteniment”.

En aquest document es formula una proposta d’Acord d’Associació Andorra-Unió Europea en matèria de mercaderies fortament inspirat en l’Espai Econòmic Europeu (EEE), concretament pel que fa a la seva estructura. En concret, en la formulació d’aquesta proposta es dóna per suposat, com “un objectiu comú i irrenunciable”, el manteniment dels règims especials i les excepcions necessàries per a l’economia andorrana. La proposta suposa la coexistència de dos acords: Unió Duanera i Associació, establint alguns elements comuns. En aquest sentit, en l’informe es destaca que “el negociador andorrà ha de tenir present la possibilitat que la Unió Europea vulgui un únic acord, amb la derogació de l’acord d’Unió Duanera i integrant els règims específics previstos en aquest, en els protocols bilaterals de l’Acord d’Associació”. 

Les especificitats

Posteriorment, el citat document fa una anàlisi de la lliure circulació de mercaderies entre Andorra i la Unió Europea. Sobre aquesta qüestió, en primer lloc es destaca que en matèria de lliure circulació de mercaderies l’acord d’Associació “es planteja de manera bastant equivalent a una adhesió”. Alhora, sobre la base del principi de progressivitat, i com passa amb les adhesions, “permet fixar derogacions temporals i períodes transitoris”, s’afegeix. Igualment, “i sense que això contradigui l’anterior”, s’apunta que l’acord pot incloure excepcions i règims especials, “perquè no estem davant d’una adhesió”. En aquest punt, s’insisteix que “l’acord ha de garantir el bon funcionament del mercat interior, però també ha de tenir en compte les especificitats derivades de la reduïda dimensió territorial i demogràfica d’Andorra”. 

Sense incompatibilitats

En segon lloc, considerant “el contingut previsible en lliure circulació de mercaderies de l’acord d’Associació”, el règim establert pel tractat de 1990 “és perfectament compatible, tot i que no cobreix totes les mesures que Andorra haurà d’adoptar, en particular el que es refereix a les normes tècniques”. Per tant, “cap incompatibilitat de fons impedeix doncs que aquest Acord d’Unió Duanera  continuï parcialment vigent, regulant una part de la lliure circulació de mercaderies entre el Principat i la Unió Europea; i que la resta de continguts necessaris per garantir-ne l’eficàcia, s’integrin en el nou Acord i en els protocols bilaterals amb Andorra”, es conclou. En aquest punt s’ha de remarcar l’incís que es fa en el sentit que “en aquest terreny a data d’avui no hi ha cap document oficial que expressi la posició de la Unió Europea al respecte” i “les informacions trameses pel negociador UE fan referència a una Unió Duanera completa (capítols 1 al 97 del sistema harmonitzat)”. Cal recordar que l’Acord d’Unió Duanera de 1990 només estableix una unió duanera pels productes dels capítols 25 al 97 del sistema harmonitzat (productes industrials) amb l’exclusió dels productes agrícoles de la Unió Europea, un règim especial pel tabac i un sistema propi de franquícies.

Mantenir “parcialment” l’Acord

La nota a què ha tingut accés el BonDia, fa una proposta relativa a l’articulació dels instruments jurídics que han de regular la llibertat de circulació de mercaderies dins de l’acord d’associació. I tot i que l’articulació es pot resoldre segons fórmules diverses, la proposta se centra en el “manteniment parcial de l’Acord d’Unió Duanera”, que és la hipòtesi “defensada en diverses notes” pels dos assessors del Govern, Paul Demaret i Marc Maresceau, s’afirma. Quant a l’estructura i instrument jurídics, es parteix de les indicacions donades pel negociador de la UE sobre l’estructura i continguts de l’Acord d’Associació. Es tracta, com ja va avançar el BonDia el passat 27 de juny, de seguir el model de l’Espai Econòmic Europeu, és a dir, dins l’acord s’inclourien les disposicions generals sobre les llibertats, i en particular sobre la lliure circulació de mercaderies.  Així, la proposta inclou quatre punts: inclusió de les disposicions generals sobre lliure circulació de mercaderies en l’articulat de l’Acord d’Associació (disposicions comunes per a Andorra, Mònaco i San Marino); regulació de les derogacions temporals, períodes transitoris i possibles excepcions a la lliure circulació de mercaderies en el protocol bilateral amb Andorra; manteniment parcial de l’acord d’Unió Duanera (comerç amb països tercers, productes agrícoles i del tabac i franquícies); disseny d’una única instància de govern del sistema, un únic Comitè Mixt, també amb competència pel seguiment de l’Acord d’Unió Duanera.
A partir d’aquesta estructura, proposen una disposició general de l’acord que diria: “La lliure circulació de mercaderies entre les Parts Contractants s’establirà en base al que disposa aquest acord, i en els protocols bilaterals amb Andorra, Mònaco i San Marino”. I seguiria “els acords d’Unió Duanera conclosos amb Andorra i San Marino, i l’acord duaner entre Mònaco i la República Francesa, continuaran vigents, en tot allò no regulat pel present acord”. En aquest sentit, es proposa que l’Acord d‘Associació contingui un o diversos articles que facin referència a la situació en què queden els acords signats anteriorment pels tres estats amb la UE, o amb estats membres de la UE. I es recorda que “per Andorra són especialment importants el d’Unió Duanera i el Monetari”. També apunten que caldria incloure disposicions relatives a la prohibició dels obstacles a la lliure circulació de mercaderies, relatives a la cooperació en afers duaners i agilització del comerç, així com diverses clàusules de remissió als Protocols Bilaterals i als annexos que enumerin les normes tècniques que hauran d’aplicar els tres estats.

El protocol bilateral
L’altre punt clau que incorpora la proposta d’Andorra és el “Protocol Bilateral” que consideren que representarà el “gruix de la negociació” entre Andorra i la UE. I és que en aquest protocol s’haurien d’incloure cinc elements essencials. El primer, l’establiment de períodes transitoris i derogacions temporals a les prohibicions dels obstacles a la lliure circulació de mercaderies, basant-se en el principi de progressivitat. En aquest cas destaca “l’adequació dels monopolis comercials” ja que “cal analitzar amb cura els dos monopolis vigents a Andorra i fixar la posició negociadora inicial en aquest punt”. El segon, “períodes transitoris o derogacions temporals per a normes tècniques amb una forta complexitat i/o cost d’adaptació, o amb un impacte econòmic important“. El tercer, seria un llistat dels actes que, malgrat formar part del cabal UE en matèria de lliure circulació de mercaderies, no s’aplicaran a Andorra, de manera definitiva o fins que en sorgeixi la necessitat. El quart,  una clàusula genèrica que permeti a Andorra arribar a un seguit d’acords de col·laboració administrativa amb altres Estats Membres, essencialment França i Espanya, per tal de delegar-los-hi funcions de control, de seguiment, d’acreditació, etc. que han d’exercir entitats nacionals. I el cinquè i últim, regular el funcionament i competències del Comitè Mixt, que “a banda de fer un seguiment del correcte compliment de l’acord, hauria de poder filtrar les noves disposicions tècniques UE, determinant les que realment Andorra haurà d’aplicar”.

Arguments a defensar
Finalment, el document té com a punt final un conjunt d’arguments que es poden utilitzar davant dels negociadors de la UE per conservar la vigència de l’Acord d’Unió Duanera, malgrat que estigui assumida la complexitat d’aquest manteniment. El primer d’ells és que “res del que diu aquest acord contradiu ni posa en perill l’efectivitat del mercat interior per a les mercaderies” ja que “la seva base és la supressió dels drets de duana, taxes d’efecte equivalent i taxes internes discriminatòries i de les restriccions quantitatives i mesures d’efecte equivalent, en plena coincidència amb els principis que regeixen la lliure circulació en el mercat interior”. Ara bé, sí que es reconeix que l’acord de 1990 “no cobreix tot l’espectre de la lliure circulació de mercaderies, i per tant s’ha de completar”. El segon dels arguments és que l’Acord d’Unió Duanera “ha demostrat un bon funcionament, i que ha estat un element clau en la construcció del procés d’aproximació d’Andorra a la UE i de la progressiva integració amb l’entorn europeu de l’economia andorrana”. A més, afegeixen que és “un tractat que garanteix adequadament i dins els seus límits, la lliure circulació de mercaderies entre les parts” i “els mecanismes d’arbitratge previstos en el mateix acord, i la negociació política, han permès resoldre els conflictes puntuals derivats de la seva aplicació”. En tercer lloc, la “certa asimetria” favorable als interessos andorrans fixada en aquest acord (l’exclusió dels productes agrícoles de la Unió Duanera, règim especial pel tabac i un sistema propi de franquícies)  “forma part del mandat negociador de la pròpia Unió Europea, on podem llegir que caldrà tenir en compte les especificitats derivades de la reduïda dimensió territorial i demogràfica d’aquests països”. En quart lloc, en el document s’exposa que el fet que Andorra proposi que el seguiment i gestió de l’acord hagi de correspondre al mateix Comitè Mixt Andorra-UE previst per l’Acord d’Associació,” respecta l’afany de simplificació que persegueix la Comissió. El cinquè i darrer argument, es refereix al fet que la solució que es trobi respecte als dos acords vigent de major impacte entre Andorra i la UE (el d’Unió duanera i l’Acord Monetari) ”ha de presentar una certa coherència”. En aquest sentit fan referència al que argumenten els assessors de l’executiu  Demaret i Maresceau: “Els arguments a favor i en contra de la incorporació de la unió duanera o acord monetari a l’Acord d’Associació són iguals. Per tant, si la Comissió requereix la incorporació de l’Acord d’Unió Duanera en l’Acord d’Associació, les mateixes raons han de promoure la incorporació de l’Acord Monetari a l’acord d’Associació“. El document explica que “la Comissió constata la necessitat que els acords estableixin una relació amb els acords existents, en particular els acords d’Unió Duanera i els de fiscalitat i rendiments de l’estalvi (no esmenta en aquest punt els acords monetaris)” afegint que “no prejutja si aquesta relació passa per subsumir aquests acords en el nou acord d’associació, si continuaran amb una vigència autònoma o si es podrien derogar”. Amb aquesta situació,  a partir del text base de la Comissió” hi ha marge per negociar el manteniment de la vigència de l’acord d’Unió Duanera, buscant aquesta coherència assenyalada per Demaret i Maresceau”, es conclou.

També s’afegiria que de manera informal s’ha informat que Mònaco ha obtingut el compromís que es mantindrà vigent l’Acord d’Unió Duanera que té signat amb França. Tot i que es tracta d’una situació diferent de la d’Andorra i San Marino, que tenen sengles acords amb la Unió Europea, però que no formen part del territori duaner, aleshores “mancaria de coherència una solució que fos diferent pels tres països”.