Resum: Després de suar sang, i d’invertir la poca matèria grisa que em quedava a desxifrar les paraules del meu interlocutor (la barreja de dialecte i de la seva dicció relaxada de poc que no em provoca un vessament), vaig entendre quina era la pensió que en Manel (que així es deia) em recomanava, i també el seu oferiment de llogar-me una Ford pickup 4x4. Vaig pagar-li  per avançat, en metàl·lic, el que em demanava per cedir-me uns dies aquella ferralla, i vam tancar el tracte al carrer.

Resum: L’endemà fotia un fred de ca l’ample i vaig fer un parell de carajillets, l’anticongelant per antonomàsia –estava disposat a fer bondat, però tampoc era cas d’abandonar de patac tots els tòxics, no m’agafés un xungo. Tot i que el sol havia sortit feia estona, els carrers continuaven gelats per les bandes obagues, i feina vaig tenir per engegar la meva tartana a motor i anar a veure el Manel, el meu economat particular. Tenia de tot, el paio, i es devia pensar que jo era un serafí enviat per donar un impuls a les seves finances familiars.

Resum: Portava una setmana a Organyà, era la meva darrera nit al poble i encara no tenia ni idea de la identitat de l’autor material de la inscultura. L’ús irregular en les grafies em feia pensar que l’inscriptor havia esculpit els caràcters emprant un original elaborat per algú altre, qui sap si preparant abans algun tipus rudimentari de plantilla en fusta o roba.