A principis d’any Ferran Teixidó va passar a ser el nou director del Cos de Banders i durant aquest mig any al capdavant del cos, li ha tocat viure el confinament i la situació generada per la Covid-19, a més de presentar un nou projecte de llei per a la modificació de la llei del cos.

S’ha prodigat en mitjans catalans, però per primera vegada d’ençà del desconfinament compareix davant d’un de nacional. Se sent orgullós, diu, de la gestió de la crisi, es prepara per al pitjor dels escenaris –un possible rebrot a la tardor– i justifica els titubeigs inicials amb les mascaretes perquè “ens trobàvem en una situació d’economia de guerra” i “ni tan sols l’OMS ho tenia clar”.

El retorn a una certa normalitat torna a qüestionar la nostra salut mental. Així, poden aparèixer quadres de depressió, de por i d’angoixa davant la incertesa d’una situació que no sent com la d’abans ens costa de controlar. D’això en parlem amb la psicoanalista Claudia Luján de l’Institut de la Ment.

El president del Col·legi de Psicòlegs reivindica la tasca duta a terme durant el confinament i creu que s’ha fet evident que l’atenció psicològica ha de formar part de la cartera de serveis de la CASS. En l’etapa de desconfinament també preveuen l’aparició de patologies, per la qual cosa reclama “el màxim de recursos”.

Amb una disminució dels contagis i a punt de començar el cribratge massiu poblacional, Mireia Garcia, metgessa en Salut Pública del ministeri de Salut, explica com s'afronta una etapa més esperançadora, en la que sembla que el pitjor ja ha passat, i en la qual es pretén tenir una radiografia de l'impacte del virus en la població andorrana per poder tornar a la normalitat.

Comencem la quarta setmana de confinament. I no tothom l’afronta de la mateixa manera perquè cadascú “està subjecte a la història que carrega i a les marques que l’identifiquen”. Així ho expressa la psicoanalista Claudia Luján, de l’Institut de la Ment, que insisteix que s’ha d’aprendre a conviure amb la incertesa i el sofriment.

Famílies que amb prou feines esmorzaven i sopaven juntes s’han vist de cop compartint tota la jornada en l’espai relativament reduït de casa. I de moment, sense data de caducitat. ¿Com distribuir el temps dels més petits? Com cremar l’energia dels més moguts? Com explicar-los la situació? Com gestionar la nostra ansietat per no encomanar-se-la? I quan ja no podem més, què fem, per no rebentar?