La creadora recorda els 25 anys de la primera exposició individual mentre s’embarca en un projecte que ratifica la consolidació: participa en una col·lectiva al Reina Sofía madrileny, la primera al món feta amb objectes sonors.
La consellera de Terceravia s’ha situat a l’ull de la polèmica arran de la controvèrsia amb el ministre Joan Martínez Benazet durant la compareixença del titular de Salut davant la comissió legislativa.
En plena I Guerra Mundial, el 2 de novembre del 1917, el cel era observat per primera vegada mitjançant el nou telescopi Hooker, amb un mirall de 2,5 metres de diàmetre, instal·lat a l’observatori del Mount Wilson. Les seves dimensions el convertien aleshores en el telescopi més gran del món, però el que no es podien imaginar els seus impulsors és que canviaria de cap a peus el curs de la història de l’astronomia.
Havia treballat tota la vida a la banca, fa tres anys el van prejubilar, es va consagrar a la seva passió i a finals de mes exposa al Soho de Nova York. Ferrer és la prova vivent que mai és tard per començar de nou. Ell ho va fer als 55.
Si li dic vitraller...
Millor artista del vidre, perquè sí que faig vitralls, emplomades i Tiffany, però el meu camp són els quadres de llum.
“Recull, que tanquem”, li van dir al març. Des d’aleshores, pràcticament tota l’activitat d’oci nocturn ha estat paral·litzada, i el túnel serà llarg abans de veure la llum. “Però al final sortirem a ballar de nou”.
Fa quinze anys que es dedica al noble ofici de torrar castanyes. Sempre, per compte de la històrica casa Nazario de la Seu. I sempre, destinat a Andorra. Aquest curs li ha tocat atendre la locomotora de la Rotonda.
S’ha de tenir un indubtable talent per, en aquest país discret, lamentablement acrític i bastant descafeïnat per a aquestes coses, acabar circulant per les xarxes socials convertida en meme.
Les exigències diàries, així com altres imposicions (externes o autoimposades) comporten grans nivells d’estrès i d’ansietat. Tanmateix, què entenem per ansietat? Per què apareix? Creu que fa molt de temps que l’ansietat conviu amb vostè?
Ferran Castells (Barcelona, 1962). 1,80 d’alçada i 72 quilos de pes. Talla de camisa: 41 i de peu: 43. No és el que defineix un actor, però per si de cas.
El 4 de gener del 1920 va morir l’autor de ‘Fortunata y Jacinta’, personatge clau de l’Espanya finisecular. Aquella nit van tancar tots els teatres madrilenys en senyal de respecte. La SAC en va recordar ahir l’efemèride.
Si avui és 27 d’octubre, tocava fira. Però no n’hi ha hagut. Per primera vegada des del 1979. En quedarà el cartell de Sergi Mas. Arajol repassa la història d’una ocurrència que també va ser ‘culpa’ d’Amadeu Rossell.
De Rosa Gili (Escaldes, 1972) esperen els seus que materialitzi la simbiosi entre la idea i l’acció, entre el somni i el pragmatisme, una visió encara romàntica de la política amb l’exercici del dia a dia. Això mentre es bat amb la solitud del corredor de fons. Una altra idea: d’aquesta professora que un dia es va propulsar a la política diuen també que és com aquell jugador que al principi del partit ningú no vol i tothom critica però que al final de la temporada ha arrossegat públic i equip darrere de la seva empenta. Només li cal temps. Aquesta és la visió dels seus, dèiem.
El robot de la NASA ha recollit mostres d’un asteroide representatiu del passat del nostre sistema solar, i a la vegada un possible perill per al futur de la Terra.
Catorze restaurants participen fins al 31 d’octubre a les jornades de cuina de tardor de la Massana. El xef del Palanques, segona generació a la cuina de l’històric hotel, ofereix un menú degustació acompanyat per l’ombra èpica dels passadors.
Víctor Pou signa ‘Andorra-Unió Europea. El procés d’acostament del Principat a la Unió Europea. Cap a un acord d’associació’, el vuitè llibre que escriu sobre l’estat de la qüestió. A sobre, és capaç d’exposar-ho en paraules planeres.
Des de fa sis anys ofereix el tatuatge terapèutic: dibuixa el mugró a les dones que han patit una mastectomia, amb o sense reconstrucció de pit.
Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88