Nascut a Andorra el 1986. Forma part d’aquest talent que marxa per formar-se i es queda fora. L’han nomenat adjunt a la direcció en l’àrea d’acreditacions internacionals de l’Escola Superior d’Enginyeria Informàtica, a la Politècnica de Madrid.
Caminar. Agafar la ‘bici’ i fer quilòmetres. Així es genera un magma d’idees fins que el cap d’Andrés Quiroga entra en ebullició i esclata. És el que explica. Així és com se li van acudint les iniciatives que el converteixen en un emprenedor, en un home en constant moviment. Per no avorrir-se, diu. No estancar-se.
Era una nit tranquil·la, el 20 de maig del 1964, amb un cel serè on brillaven els estels. Tot estava a punt per iniciar l’experiment a l’antena-botzina de 6 metres que els equips dels Laboratoris Bell havien instal·lat a Crawford Hill, Nova Jersey. Arno Penzias i Robert Wilson es disposaven a engegar l’equipament ultrasensible que volia revolucionar les telecomunicacions a nivell planetari.
Oriol Garreta. Nascut a la Seu d’Urgell el 1999, forma part del grup de joveníssims creadors que acaben d’omplir de grafits les proximitats de l’Espai Columba, amb recreacions dels tresors romànics que aixopluga l’equipament de Santa Coloma. A la seva ciutat ha homenatjat un referent com ‘el Truqui’
Raquel Ros. Professora de robòtica a la Universitat Ramon Llull, ha presentat al col·legi La Salle de la Seu d’Urgell Nao. Què és? O quasi qui és? Aquest robot de poc més de 50 centímetres d’altura està pensat com a eina de suport educatiu, especialment per a infants amb trastorns de l’espectre autista
Colombians residents a Andorra i l’Alt Urgell alcen la veu per demanar la fi de la barbàrie al país d’origen. Ens criden a l’orella perquè ens manifestem amb ells o, com a mínim, que coneguem el que pateixen les seves famílies.
No determina haver caigut a les urpes del desgraciat virus aquest protagonisme de paper. Que ens hàgim fixat en el contorn personal de l’avui ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, té el mateix component d’estadística, causalitat i casualitat que el contagi que el manté tancat a casa.
Entendre els límits com quelcom negatiu (prohibició, conflicte, rigidesa...) generarà dificultats tant per rebre’ls com per aplicar-los. D’altra banda, integrar-los en el nostre bagatge cognitiu i repertori d’habilitats socials ens resultarà una eina essencial tant d’autocura, de protecció, com de resolució de conflictes.
Mentre que alguns naveguem desorientats per aquest nou món digital que se’ns tira a sobre, d’altres apreten per avançar-se i treure-li tot el suc. Sabien que hi ha una professió que es diu ‘trafficker’ (o ‘traffic manager’)? O que en un futur que ja és present tindrem una àmplia oferta de cultura en ‘streaming’?
Carlos Paredes. Nascut a la província argentina de San Juan, es va instal·lar a Andorra de manera definitiva (ai! l’amor!) després d’uns anys de fer temporada. Ara és un emprenedor dels que poden ajudar el país a trobar noves maneres de fer, noves vies per explotar els recursos i crear riquesa.
Andoni Canela (Navarra, 1969), fotògraf i aventurer si ens ho permet. Desfila demà pel cicle ‘Geografies’, a Ordino, per fer una xerrada que, com aquesta conversa, pot anar de la fauna a racons ignots del Tibet fins als llops del Cadí.
Jordi Fernández. Amb només catorze va entrar a Creu Roja Andorrana com a voluntari: era el 1986, sis anys després que l’organització s’implantés al país, amb un grapat de xicots i un Suzuki Santana vell. Avui n’és el director.
Al Max el va ensenyar a cuinar la seva iaia, la nonna. Va començar al restaurant dels avis, a Sardenya, i la vida l’ha portat a Andorra, on ara és el xef del Quarantuno, un local que s’ha col•locat a la pole position de la cuina italiana.
Hugo Pla. Canillenc. Va caure quasi per casualitat en un ofici que gaudeix malgrat la rigorositat dels horaris i fa cosa de tres anys es va instal·lar al Cap del Carrer d’Andorra la Vella. Un negoci de barri i per al barri, assegura. “Fer pa exigeix sobretot molta paciència”, aconsella als que ara s’hi han posat, a casa.
Catorze anys (quatrième al Lycée Comte de Foix) i ja dirigeix un diari. Aparta’t Andrés Luengo que les noves generacions trepitgen fort. A Chlöé Viñolas li tira el periodisme, la geopolítica i el dret. Toca la flauta travessera des dels set anys i és cinturó blau-verd de judo. Podem igualar-ho? Ni olorar-ho.
Marc Camardons. Tercer any a l’Escac, l’Escola Superior de Cine i Audiovisuals de Catalunya, és a dir, a puntet de sortir del forn. De moment, el públic podrà fer un tastet del seu treball perquè compareixerà al Festival Ull Nu amb ‘Estàtua de sal’
‘Estàtua de sal’, doncs: el treball d’un jove andorrà que es veurà a Ull Nu.
És un curt que porta ja una trajectòria per festivals d’arreu, i molt bona, i ara podrem estrenar-lo a Andorra. O sigui que molt content. I ara preparem un nou projecte, Crisàlides, per rodar-ho en res.
Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88