Luis Carvalhido defensa, insisteix, que no és un fotògraf professional. Una altra cosa és la passió. El resultat de tal passió l’exhibeix al vestíbul del teatre de Les Fontetes massanenc. Va arribar de la mà de Juli Fernández Blasi i Manoella de Calheiros per completar amb imatges aquest trinomi poètic.
Clyde Tombaugh era un jove de 24 anys i feia gairebé un any que treballava a l’Observatori Lowell d’Arizona aquell 18 de febrer del 1930. Vesto Melvin Slipher, director de l’observatori, l’havia contractat per reiniciar la cerca del Planeta X, la gran dèria del fundador de l’observatori Percival Lowell, després de 10 anys de batalles legals amb la vídua de Lowell. Tombaugh, un jove granger de Kansas, no tenia formació acadèmica en astronomia, però sí molta traça en el dibuix i molta afició per l’observació del cel.
La cita és aquest vespre a La Fada, com cada últim dijous de mes, i, si els agrada, dissabte a cal Plandolit, sota l’atenta mirada de Pau-Xavier: màgia per a tota la família. Cartomàgia, de fet, perquè a ell el que el motiven són les cartes.
Ella és Maria Lluïsa de Riba, última hereva de Casa Rossell. A quatre mans amb Josefina Porras li van escriure la biografia, ‘La Senyoreta’, la campanada de l’últim Sant Jordi. Demà desfilen pel Club de lectura de la biblioteca d’Encamp.
Malgrat els ingents esforços de Josep M. Pon, director de Renda Fixa de Crèdit Andorrà, per fer-nos cinc cèntims sobre el seu àmbit, d’on no n’hi ha no en pot rajar. Si de cas, escoltin-lo aquesta tarda: xerrada en línia a bit.ly/3Xgi3T6
La cita és aquest vespre, a les nou, a Les Fontetes. Amb Gaspar Claus i el seu instrument: un violoncel que sona com si sobre l’escenari hi hagués una munió de músics tocant. Això promet. Això i un atractiu muntatge lumínic. Una experiència que s’allunya del concert convencional. Organitza l’Ambaixada de França.
