Hi ha més signes premonitoris de l’imminent Apocalipsi dels que, òbviament, podia imaginar l’evangelista fa dos mil anys.
Acabo de trobar-me pel carrer amb un bon amic, home elegant de mena, a qui agrada anar fet un pinzellet i, per descomptat, amb corbata i americana.
El problema més gran amb què ha de lidiar el món de la cultura és, ras i curt, que està en mans de gent a qui els importa un be negre.
Fem una prova. Agafem una vista aèria de, què sé jo, deu de les capitals del món. Mirem-les a vista d’ocell sense cap indicació de quina és quina. Les identifiquen?
Hi ha pel món ànimes –càndides algunes, perverses esperem que les menys i purament ignorants la resta– que sostenen que en això de la igualtat entre sexes aquí pau i després glòria, que les dones hem aconseguit situar-nos a la cima del món i tenim tantes portes obertes que si no hi passem és per pura...