dj., 04/08/2022
La culpa és de Diane Keaton
Acabo de trobar-me pel carrer amb un bon amic, home elegant de mena, a qui agrada anar fet un pinzellet i, per descomptat, amb corbata i americana.
Acabo de trobar-me pel carrer amb un bon amic, home elegant de mena, a qui agrada anar fet un pinzellet i, per descomptat, amb corbata i americana.
El problema més gran amb què ha de lidiar el món de la cultura és, ras i curt, que està en mans de gent a qui els importa un be negre.
Fem una prova. Agafem una vista aèria de, què sé jo, deu de les capitals del món. Mirem-les a vista d’ocell sense cap indicació de quina és quina. Les identifiquen?
Hi ha pel món ànimes –càndides algunes, perverses esperem que les menys i purament ignorants la resta– que sostenen que en això de la igualtat entre sexes aquí pau i després glòria, que les dones hem aconseguit situar-nos a la cima del món i tenim tantes portes obertes que si no hi passem és per pura...
A vegades cal que algú vingui i et foti una 'colleja' perquè despertis i miris al voltant. En aquest cas, per a mi i espero que per a algú més...
“A tu no t’agraden els gossos”, m’informa algú. Sense coneixement de causa. Al meu passat infantil...
Quant de temps fa que vostè i jo no veiem un viròleg, un epidemiòleg, en els mateixos mitjans on fa quatre dies els tenien (teníem) a sou, amb els ciutadans bevent àvidament les seves paraules?
Resulta aclaparador com la història s’assembla a si mateixa. Pestes, caresties, descontent, líders ineptes, guerres, massacres... i promeses sempre incomplertes de no repetir-ho.
