dl., 06/11/2017
<p><span style="color: rgb(51, 51, 51); font-family: sans-serif, Arial, Verdana, "Trebuchet MS"; font-size: 13px; background-color: rgb(255, 255, 255);">Sovint, després de parlar de La plaça del diamant, he pensat que injustos que som. Mitifiquem, valorem, elogiem un personatge literari, una dona humil que veu i viu des de la seva presumpta petitesa tota mena d’esdeveniments històrics, que passa misèria i tira endavant uns fills i és capaç de pujar del més fons dels inferns, sense fer comèdia, ni lamentar-se, ni tan sols donar-hi importància, creient-se insignificant. Mitifiquem el personatge literari i oblidem tantes dones de carns i ossos que tenim o hem tingut al voltant i que han fet justament això. Més que oblidar, estem acostumats que elles siguin les padrines silencioses.</span></p>
