dv., 25/11/2016
És una queixa antiga. Però no per molt que s’hagi denunciat deixa de perdre interès. Perquè hi ha gent al país que s’ho troba cada dia. Ho deien aquesta setmana els petits productors artesans: l’aportació mensual a la CASS els asfixia, no els deixa marge per viure. O en tot cas, ben poc.
Les estadístiques així ho diuen i es reitera cada 8 de març: les dones ocupen ben pocs llocs de decisió, encara avui. Les barreres són diverses i sovint quasi imperceptibles.
Coneixíem aquesta setmana la polèmica que s’ha desfermat a Polònia sobre el llegat del reconegut Ryszard Kapuscinski.
Just aquí al costat, fa ben poc, hi havia un camp. Quan era l’època hi plantaven tabac. Durant la resta de l’any hi pasturaven les vaques. Se sentien des d’aquí. Nit i dia. Estaven ben contentes.
Ben sovint, en la diada de Meritxell ens topem amb la difícil tasca de desxifrar els missatges que adrecen al poble les autoritats eclesiàstiques. I no és estrany que ens trenquem les banyes a l’hora d’entendre exactament què dimonis ha volgut dir el copríncep episcopal en la seva homilia.
En aquestes valls, com en molts altres indrets del món, ens hem inventat festes per deixar anar tot el que tenim a dins. La darrera va tenir lloc no fa gaire, just a principis d’aquesta setmana.
