Aquest juliol ha sigut d’alegria i tristesa alhora. L’alegria és veure casar-se, el dia 7, el teu fill i tenir un membre més a la família, una nora (Irene). I la tristesa és pel primer aniversari de la mort del meu gran amic i fidel gos, el meu yorkshire Drac.
Llegeixo l’escrit d’opinió de l’Hèctor Mas, cineasta, en referència al concert de Fangoria que va tenir lloc el dissabte dia 6 d’agost a la plaça Guillemó d’Andorra la Vella, dins dels actes programats pel Comú d’Andorra la Vella en el marc de la festa major de la capital, i no em puc estar d’aportar uns elements de reflexió a l’entorn del seu escrit perquè si més no serveixin per puntualitzar i aclarir alguns punts que al meu entendre són importants, i de què cal que els ciutadans d’Andorra la Vella estiguin al corrent.
Permeti’m que li plantegi un problema. Permeti’m que en primer lloc recordem un seguit de dades per resoldre el problema i seguidament presentem unes possibles solucions i, sisplau, decideixi vostè per quina optaria.
La Biblioteca Nacional de França exposa un vitrall monumental de Barceló inspirat en l’art rupestre; el museu Picasso de París li consagra també una mostra.
S’ha quedat en un polític impulsiu sense capacitat proactiva i amb unes reaccions que continuen sent ràpides però d’una pèssima qualitat.