Obrir el paraigua quan plou, tancar-lo quan fa sol

Una de les fites de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra és crear un entorn inclusiu on tothom se senti acceptat i pugui obtenir els recursos i  l’atenció bàsica que necessita.

La nostra societat està cada dia més conscienciada de no fer demagògia amb  la salut mental, més sensibilitzada  amb els diferents tipus de trastorns dels quals podem ser víctimes en qualsevol moment de la nostra vida.

Resulta esgotador i trist adonar-nos que l’estigma ens acompanya en aquest camí, ja que la  discriminació es fa evident en temes tan delicats com ara contractar una assegurança o mantenir-la.

Una trista realitat que genera molta frustració, perquè el fet que la contractació i el manteniment d’una assegurança pugui convertir-se en una tasca titànica quan es pateix un problema de salut mental és una realitat.

Les preguntes intrusives i tendencioses durant el procés d’assegurar-se representen una barrera innecessària i inacceptable.

És temps de posar fi a aquestes  pràctiques  i deixar de normalitzar el discurs entorn de les malalties mentals de les companyies asseguradores.

És hora de normalitzar les malalties mentals i posar fi a la necessitat de dissimular la realitat per evitar el veto de les assegurances.

Ningú hauria de ser discriminat per patir o haver patit una malaltia de salut mental.

Com a associació, hem nomenat aquest tema en nombroses ocasions en reunions amb l’Administració.

Creiem que ja és hora de passar del debat a l’acció i de transformar les paraules en accions concretes.

S’ha de legislar per lluitar contra aquestes discriminacions i és hora de posar en pràctica mesures amb  les quals  deixem de costat l’estigma que pateixen les famílies amb problemes de salut mental.

És moment de posar fil a l’agulla i fer els canvis necessaris per garantir que cap persona sigui discriminada a causa de la seva malaltia.

És responsabilitat de tots  i com a societat treballar junts per posar fi a l’estigma i la discriminació associats a la salut mental.

És un assumpte de drets humans universals  i no ens donarem per vençuts ni ens cansarem de repetir-ho fins que es comenci a tractar com quan es parla de salut en general.

Allò d’obrir el paraigua quan fa sol i tancar-lo quan plou és una metàfora real de la hipocresia en la discriminació basada en la malaltia. 

Cap família hauria de ser objecte de discriminació simplement per tenir una malaltia, però ho és! S’ha de posar fi a aquesta pràctica. La legislació és un punt de partida necessari en aquesta lluita, però també requereix un canvi cultural.

La societat andorrana cada vegada està més compromesa a combatre l’estigma i la discriminació associada amb les malalties mentals.

Entre tots estem creant un entorn en què a poc a poc tothom comença a sentir-se més acceptat, és difícil, però, tenir accés als serveis i recursos que necessita per a la seva recuperació i benestar, s’està treballant per millorar.

Però com no pot ser d’una altra manera també seria el moment d’un canvi en el sector econòmic de les assegurances i construir un futur més just i inclusiu per a tothom.