dj., 13/02/2020
<p>A propòsit de l'edició bilingüe d''Una illa en el cel', el poemari 'andorrà' de James Kirkup.</p>
<p>No hi ha literatura menor, sinó que hi ha la dèrmica i la que va una mica més enllà.</p>
<p>Els crancs de fang negre de Balmaseda encarnen potser qualsevol migració humana.</p>
<p>Una reflexió sobre cultura, mite i capitalisme a partir de la pel·lícula de Pasolini.</p>
<p>Un museu nacional serà útil sempre que fugi d’explicar la nostra història.</p>
<p>Villatoro omet la possibilitat que la literatura andorrana pugui ‘ser’ en altres llengües.</p>
<p>Caminant en companyia de Robert Walser, Charles Baudelaire i Jiro Taniguchi.</p>
<p>Els llibres han estat mestres de vida i sempre duen d’una manera o altra endavant.</p>
<p>La roca ha experimentat una singular revalorització en el discurs simbòlic contemporani.</p>
<p>L’art i la literatura andorranes problematitzen la relació amb la natura a través de la fauna.</p>
<p>Sobre la producció artística que empra l’entorn natural en l’elaboració i resultat de l’obra.</p>
<p>Els dos projectes de la Biennal procuren alertar sobre els mals de la nosta època: ho aconsegueixen?</p>
