Europa, amb transparència

Òscar Ribas ja advertia que els petits estats no podrien assumir les quatre llibertats sense greus riscos.

Entre les diverses notícies o remors sobre la possibilitat que el projecte d’acord amb la Unió Europea (UE) sigui transmès a la ciutadania mitjançant píndoles informatives prèviament seleccionades m’ha fet activar la recerca hemerogràfica. D’aquesta manera he cercat un discurs de l’excap de Govern, Òscar Ribas Reig, un dels polítics més visionaris del país, del seu ingrés a la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras el 30 de juny del 2005 el títol del qual no pot ser més suggerent i d’actualitat: La integración en la UE de los microestados históricos europeos en un contexto de globalización.

El va fer en el context dels resultats negatius al Tractat de Constitució europea que va tenir per part de França i Holanda perquè no va ser referendat per la població. Amb la mirada ampla característica de la seva política a llarg termini desglossa el que considerava els condicionants rellevants per tal de dur a terme l’aproximació europea de la qual era partidari, però sempre amb la seva lucidesa i pragmatisme del que representava per un petit estat assumir el cabal comunitari.

Destacava el fonament d’una garantia de reconeixement a la sobirania i poder participar com a subjecte actiu tot advertint de les dificultats dels microestats d’haver d’absorbir els costos dels acords. Sobretot pensant en el risc que el global absorbeixi el local en parlava de la sensibilitat necessària entre ambdues parts, ja que no es poden imposar polítiques que no puguin assumir-se sense grans riscos per a l’estabilitat. En aquell moment esmentava que no tots els estats són iguals i l’equitat hauria de ser prioritària davant la igualtat car no tenen el mateix significat.

L’any 2005, amb una població de 65.000 habitants es demanava: ¿fins quan serà sostenible a Andorra mantenir la categoria d’Estat sobirà, quan, de manera lenta però segura, es dilueix la seva identitat nacional, és a dir, la seva consciència nacional bàsica per a formar un Estat? Per aquesta raó preveia que qualsevol acord hauria de considerar que els petits estats no poden assumir sense greus riscos les anomenades quatre llibertats: lliure circulació de persones, de capitals, de serveis i d’establiment.

I precisament en l’Andorra d’avui dia, amb les seves vicissituds i amb una població actual d’uns 85.000 habitants i amb les diverses problemàtiques i realitats que copsem, resulta de major transcendència conèixer el que comportaria l’acord amb la UE. Perquè sí òbviament l’acord es negocia per tal de garantir una estabilitat i futur benestant per al país la primera màxima hauria de ser que el llindar de la participació sigui alt i comprometi a la societat andorrana. El suport interpretatiu de l’acord amb el temps i forma adequat per a poder digerir i madurar pot ser de vital transcendència, i per aquesta raó la confiança esdevé la clau per l’interès i participació.

Però amb el sobreentès que la presentació de l’Acord no serà pas neutra cal donar la llibertat a cadascú a poder valorar amb totes les eines al seu abast de manera clara. Però amb un tracte de societat madura i respecte intel·lectual vers la ciutadania sense tuteles que puguin semblar infravaloracions. Els missatges que puguin interpretar-se de caràcter elitista distorsionaran i seran contraproduents. Perquè cal una consideració pel poble per tal que pugui optar a triar amb coneixement de causa, amb integritat, sense esmenes, filtres, o maquillatge.

Perquè si això no es transmet de manera nítida suposarà incrementar la cada vegada major desafecció per la política i l’increment de l’abstenció electoral. El distanciament entre política, societat i l’escletxa entre classes és un risc real que cal combatre. I encarar el gran repte europeu amb compromís de la comunitat passa inexorablement perquè les persones puguin optar a triar pel seu futur amb les màximes garanties d’informació i transparència.