Rebem constantment missatges de condolença. Ja fa més d’una setmana que el pare ens va deixar, tot i que segueixen arribant com un degoteig que agraïm, una abraçada intermitent que ens ajuda a confirmar la imatge que en teníem. Missatges que a més d’animar-nos i fer-nos costat, ens recorden que el pare era una gran persona, que anava per la vida amb un somriure, que va saber defensar els més desvalguts, que tenia uns valors humans sòlids.
<p>Benvolgut ministeri d’Educació,<br />Recorden el diàleg que vaig mantenir amb Sebastià Bennassar sobre les subvencions a la creació literària que no tenim a Andorra? </p>
<p>‘Andorra arqueològica’ no dona detalls de la cova: hi vam entrar el 7 de gener del 2008; no hi vam trobar cap tresor però sí restes òssies aparentment humanes.</p>