Diari digital d'Andorra Bondia

14/Juny/2019

imatge de JPeruga
Plaça del poble
Joan Peruga
Historiador i novel.lista
Des del balneari

Tots tenims llocs predilectes on, si un dia et perds, ens hi poden trobar.

Comentaris: 0
imatge de andresluengo
Baixada del Molí, 5
Andrés Luengo
Periodista
Torneu-hi, 'sispli'

“Ho tornarem a fer”, va dir un dels Jordis –no sé quin, però dona igual– en l’al·legat final de l’altre dia. “Ho tornarem a fer”, va repetir l’endemà l’hipocorístic que presideix la Generalitat, amanint-ho amb una perifrasi verbal de no-sé-què, com qui rebaixa el whisky amb aigua.

Comentaris: 0
imatge de TDiaztorrent
El Gong
Txema Díaz-Torrent
Escriptor
Tornem en 30'

He decidit portar fins a l’extrem una mania que arrossego de fa anys: controlar quantes pauses publicitàries ens empassem mentre mirem una pel·lícula a la televisió, i constatar si realment duren el que diuen. M’he equipat amb valor, un cronòmetre, una sonda urinària i una via intravenosa per barrejar els aliments i les amfetamines que em mantindran en forma els dies que pot durar el visionat d’un llargmetratge d’Antena 3.

10 PM.

Comentaris: 0

13/Juny/2019

imatge de Pere López
Plaça del poble
Pere López
President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata
Les ‘veus de Txernòbil’

Les històries individuals darrere d’una gran sèrie.

Comentaris: 0
imatge de HMas
El Gong
Hèctor Mas
Cineasta
Un final catastròfic

Fa menys d’un mes va arribar per fi l’esperadíssim final de la sèrie Game of Thrones. Si, ja sé que se n’ha parlat, i molt, durant aquest temps. Normal! Som milers els espectadors que hem seguit durant vuit temporades les aventures d’aquests personatges sorgits de la imaginació del nord-americà George R. R Martin.

Comentaris: 0
imatge de Víctor Duaso
Baixada del Molí, 5
Víctor Duaso
Periodista
El 'Minino' també plega

Juli Sánchez, més conegut com el Minino, ha estat un d’esos locos bajitos de la cançó de Joan Manuel Serrat. Rep la pilota, la trepitja, si pot et dribla, un o dos tocs, res per aquí, res per allà davant dels rivals desesperats. Una constatació que l’essència més pura està tancada al pot petit. Les velles glòries del futbol andorrà van plegant. Van deixant el seu llegat. Només un es continua resistint a penjar la samarreta: Ilde Lima, potser perquè en col·lecciona moltes i en té moltes de penjades.

Comentaris: 0

12/Juny/2019

imatge de Guillem Fornieles Alacid
Plaça del poble
Guillem Fornieles Alacid
Secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors
L’explotació infantil (i II)

El dilema entre l’escola i la necessitat de supervivència.

Comentaris: 0
imatge de Maria Lluïsa Gispert
Tribuna
Maria Lluïsa Gispert
Els petards de Sant Joan

Adreçat a totes els nens i nenes: no us podeu imaginar com pateixen els animals.

Comentaris: 2
imatge de Pere Baró
Plaça del poble
Pere Baró
Conseller General i President del PS
Joc de trons

Si no en voleu espòilers, ignoreu l’activitat del tripartit.

Comentaris: 0
imatge de Joan Carles Arpín
Plaça del poble
Joan Carles Arpín
Geògraf
Intrusos a la ciutat (I)

Conflictes urbans i formes de mobilitat.

Comentaris: 0
imatge de Alfred Llahí
El Gong
Alfred Llahí
Periodista i escriptor
La junta del Morbo

A vegades hi ha noms científics que ens sonen, com els d’alguns dels nostres estimats bolets (boletus edulis: cep!). Però d’altres, com ara yersinia pestis, segur que no els diuen res.

Comentaris: 0
imatge de mireia
Baixada del Molí, 5
Mireia Suero
Periodista
Els vots del Pas de la Casa

Una constant quan parles amb gent del Pas de la Casa són les referències a la poca atenció que rep aquest poble per part dels responsables polítics, ja siguin comunals o nacionals. Oblit és una paraula que es repeteix a cada dues frases del teu interlocutor. Oblit i estigma. De fet, no és cosa estranya que algú et parli de “baixar a Andorra”. És la sensació de ser quelcom de diferent, de no encaixar (sembla).

Comentaris: 0

11/Juny/2019

imatge de pgallego
Baixada del Molí, 5
Pepa Gallego
Periodista
El periodista és un amargat i masoquista

Dedueixo que els periodistes som masoquistes. Gaudim del patiment. Ens agrada fer com més hores millor i a sous baixos, és clar. Últimament estic sentint massa comentaris i crítiques de companys de professió que en critiquen d’altres perquè cobren sous alts i fan horaris més humans. En lloc d’anar treballant cap a la dignitat de la professió, hi anem tirant sorra a sobre. No sé si és enveja o què, però hauríem de fer una reflexió.

Comentaris: 0
imatge de JBartumeu_excap
Plaça del poble
Jaume Bartumeu
Excap de Govern
El desconcert i la fatiga

No es pot desvirtuar ni els símbols ni les institucions.

Comentaris: 0
imatge de Martín Blanco
El Gong
Martín Blanco
Artista Visual
L’arbre i el bosc

Donava voltes per internet i vaig trobar una foto d’allò més curiosa. Un vàter que té damunt una pica. Amb això se suposa que les persones es renten les mans i l’aigua omple el contenidor que després buidarà el vàter quan premem el botó.

No tinc ni idea de si la foto és un fake o no. No importa.

Comentaris: 0
imatge de Guillem Fornieles Alacid
Tribuna
Guillem Fornieles Alacid
Secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors
Explotació infantil: causes, formes i efectes (I)

Els menors explotats no es poden formar ni acadèmicament ni socialment, i seran per tant adults frustrats.

Comentaris: 0
imatge de David Murias
Plaça del poble
David Murias
Filòsof
Un amor oblidat

Els grecs clàssics distingien entre quatre tipus d’amor: ‘storjé’, ‘eros’, ‘filias’ i ‘agapé’.

Comentaris: 0

09/Juny/2019

imatge de Carles Sánchez
Plaça del poble
Carles Sánchez
Estudis Literaris
Les virtuts del calidoscopi

Villatoro omet la possibilitat que la literatura andorrana pugui ‘ser’ en altres llengües.

Comentaris: 0

07/Juny/2019

imatge de Rubén Tomàs
Tribuna
Rubén Tomàs
Tècnic diplomat en empreses i activitats turístiques
Andorra, país turístic?

El principal actiu del nostre país és el paisatge d’alta muntanya i l’estem destruint.

Comentaris: 0
imatge de Ludmilla Lacueva Canut
El Gong
Ludmilla Lacueva Canut
Escriptora
Andorrans de món: Maria Aldosa

Avui en dia els andorrans viatgen per tot el món i alguns decideixen canviar el rumb de les seves vides a països forans, però al segle XIX aquesta no era una situació usual més enllà de França i d’Espanya. Avui parlarem de la Maria Aldosa, nascuda a Llorts el 21 de juliol del 1824, que va marxar cap Algèria. Filla de Nicolau Aldosa Babot i d’Antònia Perellada Gaspà, hauria pogut ser una andorrana que viu i mor al país, però el seu destí la va portar a terres llunyanes.

Comentaris: 0

Pàgines

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte