El neixement d’una nova associació a Andorra, on és especialment difícil que se’n creïn de noves per l’habitual apatia de la ciutadania, és sempre una bona notícia. Pel que sembla, a mitjans d’aquest mateix mes es podria posar en marxa l’Associació Andorrana de Consumidors i Usuaris. No sé si té alguna cosa a veure amb l’antiga ACU, que va deixar de funcionar el 2010 i que va fer durant anys una molt bona feina defensant els interessos dels consumidors, ajudada també amb recursos de l’Administració.

Dalt d’un escenari et sents Rodríguez de la Fuente contemplant el ritual d’aparellament.

Seguint amb la història d’Andorra, encetaré una sèrie de cròniques amb els coetanis de Charles Romeu, l’home de mirada clara, veguer francès a Andorra de 1887 a 1933. Faré una pinzellada sobre persones que hagin tingut de prop o de lluny contacte amb Charles Romeu i, de retruc, amb Andorra: ja sigui perquè eren una autoritat, com poden ser els delegats permanents, els bisbes i altres veguers, ja sigui perquè han escrit un llibre sobre Andorra.

Radio Andorra s'ha erigit per dret propi en l’epítom de l’erràtica, capritxosa gestió demòcrata en matèria diguem-ne cultural, i d’aquesta passió tan nostra per la pedra nova. Toni Martí volia un gran equipament, a l’estil –glups– del CIAM escaldenc, i es va treure de la màniga el Museu de la Ràdio. Això era el 2012.

Marc Rodríguez Rebull. Entrenador català del Vall Banc FC Santa Coloma. Jesús Barón. Tècnic egarenc de la UE Sant Julià. Otger Canals s’asseu a la banqueta de l’Engordany i és de Mollet del Vallès. El Lusitans té el portuguès Quim Berto. L’Ordino té el català Joan Mármol. L’Inter té el navarrès Adolfo Baines i la UE Santa Coloma el solsoní Albert Viladrich. Només hi ha un equip amb un entrenador del país: l’FC Encamp amb Carlos Sánchez, més conegut esportivament com El Maño.

A l’estiu solem fer llistes: els llibres que llegirem, les coses pendents que per fi traurem de la pila de coses per fer, les hores que per fi dormirem i així amb una infinitat d’idees que ens venen al cap així que apunta el sol més de dos dies seguits.

I com que no em volia quedar fora, vaig descobrir que puc tenir la meva pròpia i humil llista: coses que m’espanten. I no estic parlant de la por.

Fa alguns dies em vaig trobar amb una notícia que ja no sé ni com definir.