Convé reforçar la credibilitat de les institucions.

Que el formatge és un plaer pels sentits –almenys per a un servidor– és una asseveració quasi irrefutable. Però sempre hi ha qui no el vol veure ni en pintura, com també hi ha gent que no gaudeix amb la música de Mozart. A tots ells només els puc dir que els acompanyo en el sentiment!

La Lliga UNIDA, la segona divisió de futbol, ja té el primer equip que camina sobre el filferro. Cada temporada sempre hi ha un o més d’un en situació delicada. Rep golejades, es presenta amb onze jugadors o menys, jugadors amb fitxa que no corresponen, picabaralles i gestió nul·la en alguns casos. És l’estar per estar i per tenir un equip i rebre una mica de calerons per sufragar despeses o per la gestió del club i, alguns també, de personals. És cert que al país no hi ha tants jugadors de futbol per triar. Que som qui som.

Tenim unes expectatives molt baixes quan parlem de canvi climàtic. Ens alcem com a grans compromesos en la lluita contra l’escalfament global però al final és un “sí, però no” o, definitivament, un “no”. I és que no deixa de ser sorprenent que en un fòrum sobre turisme sostenible es parli del canvi climàtic com si d’una fatalitat es tractés, o almenys això és el que es podia interpretar de les intervencions de representants polítics.