Diari digital d'Andorra Bondia

12/Abr./2024

imatge de mronchera
Plaça del poble
Montserrat Ronchera
Secretària general de l'Institut Andorrà de les Dones
Dona i gran: doble discriminació

Sabíeu que, en l’àmbit europeu, ni l’origen ni el sexe dels candidats o candidates a una ocupació constitueixen la primera font de discriminació? La primera causa de discriminació és l’edat. I què diríeu, que es tracta de discriminar per excés de joventut o per excessiva maduresa? Doncs la majoria de sol·licitants són desestimades per tenir una edat massa avançada.

Comentaris: 0
imatge de Ludmilla Lacueva Canut
El Gong
Ludmilla Lacueva Canut
Escriptora
Weilenmann (I)

El 1927, el veguer francès a Andorra, Charles Romeu, rep una carta d’Andorra que el preocupa. L’home que li escriu explica que durant la seva estada a Andorra, li van cridar l’atenció dos estrangers que deien ser suïssos. Després d’investigar-los, els resultats van ser, al seu parer, prou concloents.

El 30 de desembre del 1926, dos viatgers es van allotjar a l’Hotel Mundial de la Seu d’Urgell i van emplenar les seves fitxes de la manera següent: 

1.

Comentaris: 0
imatge de mpadin
Baixada del Molí, 5
Maria Pilar Adín
Periodista
20.000 euros

Ara ja sabem quant costa un migrant. 20.000 euros diuen a la Unió Europea, o això és el que es farà pagar als països que no els vulguin acollir. “Doncs si que els surt barat”, diu el Jaumet. I jo, tonta de mi, em dic per dintre que la vida humana no té preu, que no val diners per adquirir-la, raonaments que no són meus, no, són de fa milers d’anys i els recull el text bíblic. Crec que ja  els he fet servir en altres ocasions, però no em puc resistir de tornar-hi perquè van com anell al dit. 
Quant val una vida humana?

Comentaris: 0

11/Abr./2024

imatge de griba
Plaça del poble
Gemma Riba
Consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata
Boscos resilients i multifuncionals

En el marc del Dia mundial dels boscos, el 26 de març vam tenir l’oportunitat d’escoltar la conferència Nous reptes en la sostenibilitat dels boscos pirinencs, de la mà de l’enginyer forestal i especialista en silvopascicultura Jaume Hidalgo, acompanyat per Lydia Magallon.

Comentaris: 0
imatge de JFernandez
El Gong
Júlia Fernández
Bibliotecària
Un llibre, un mixino

Quan un dia em van demanar a què em dedicava i els vaig respondre, bibliotecària, la resposta unànime fou: ostres que gris, no? Servidora no entenia res, perquè veia la professió més a prop d’una comuna hippy, que no pas a la cova de Batman. Quan m’explicaven les seves històries personals a les biblioteques del poble, usurpant llibres, sempre responia: és millor que un llibre sigui robat que no pas que mai ningú no se’l miri i hàgim fet una inversió amb diners públics en va.

Comentaris: 0
imatge de andresluengo
Baixada del Molí, 5
Andrés Luengo
Periodista
‘Membrilles’

A la meva amiga Èlia l’amoïna que no l’atenguin en català. A mi, i ja em poden dir matxirulo, incel o terf, m’amoïna que alguns dels que sí que el parlen ho facin de manera cada vegada més estrambòtica. Això sí, amb coartada inclusiva.  I consti que estic enormement satisfet. Setmanes enrere glossava aquí mateix un document fantàstic, diria que psicotròpic, titulat Igualtat i comunicació i amb què Afers socials ens pretenia adoctrinar sobre les bondats del llenguatge no androcèntric.

Comentaris: 0
imatge de jarechi
Tribuna
Joan Anton Rechi
Director escènic
Un mite

Amb sorpresa i admiració veig que en la temporada teatral d’Andorra la Vella han programat la darrera peça dirigida per Peter Brook. Tempest Project, una producció del Théâtre des Bouffes du Nord, podrà veure’s al Teatre Comunal l’11 d’abril, i és una oportunitat única per gaudir de la darrera creació del, sens dubte, director teatral més influent del segle XX.

Comentaris: 0

10/Abr./2024

imatge de Manel Gibert
El Gong
Manel Gibert
Filòsof i escriptor
La clau

Durant el trajecte en tren he esguardat idèntics matisos de blau i de blanc a les altures i, en un lapse ínfim, he retingut a la retina els arbres, l’herba i les franges de terra d’aquest turó. Perquè aquell panorama no era igual al que contemplo mentre el vigilant de la sala em mira discretament. Era el mateix! El colorit apaivaga i remou l’esperit atribolat.

Comentaris: 0
imatge de XFernandez
Plaça del poble
Xavier Fernandez
Actor, director i productor teatral
Comunistes: qui? On?

Bon dia a tothom!

Aquest titular ve a tomb de comentaris llegits als diaris sobre la nova llei del dret a l’habitatge que prepara el Govern. Siguem clars i ajuntem conceptes:

1. La paraula idiota (del grec idiotes) defineix la persona que únicament es preocupa dels seus negocis i no el preocupa gens ni mica la societat que l’envolta.

2. La teoria comunista de Karl Marx aviat va ser estroncada per quatre idiotes afamats de poder (i segurament altres coses) en lloc de mirar de trobar solucions.

Comentaris: 1
imatge de Èlia Orts
Baixada del Molí, 5
Èlia Orts
Periodista
Qui és l’intolerant?

Servidora comença a estar fins al monyo i més amunt que se l’acusi de ser intolerant només per ser catalanoparlant i demanar, que no exigir, que se l’atengui o que com a mínim es pugui expressar en català en un territori o país on aquest és llengua oficial (dic territori perquè vull incloure Catalunya, on no ho oblidem, el català també hi és oficial). 

Evidentment que no aniré a Madrid, París, Londres o Lisboa i demanaré “un entrepà”, en tot cas demanaré “un bocadillo”, “un sandwich&

Comentaris: 0

09/Abr./2024

imatge de Víctor Duaso
Baixada del Molí, 5
Víctor Duaso
Periodista
‘Víctimes’ de la confiança cega

Pocs coneixien Ferran Costa. De fet, ben poca gent del país ha vist un partit del Badalona Futur o del Manresa. Ja no et dic del Marianao Poblet, de la Damm cadet o del Gimnàstic Manresa juvenil –atenció que juguen amb els colors del club i també llueixen publicitat d’una empresa del país–. A la junta directiva o al consell d’administració o als quatre gats que lideren el club als despatxos hi havia una confiança cega cap a Eder Sarabia. Tan i tan cega que van trigar a prendre una decisió.

Comentaris: 0
imatge de Mercedes Campos
Tribuna
Mercedes Campos
Restauradora d'obres d'art
La fe, un regal de Déu

“La fe és un do de Déu, una virtut sobrenatural infosa per Ell”. (Catecisme n.153). Prové del llatí fides, que significa confiança. La fe és la primera virtut teologal, amb la qual posem tota la nostra confiança en Déu. La fe és creure i esperar sense dubtes. Sabent que Déu sempre és al nostre costat. “Fe és creure en el que no es veu, i la recompensa és veure el que un creu.” (Sant Agustí).

La fe és un acte lliure. Ningú no pot abraçar-la contra la seva voluntat. Per respondre a la fe és necessària la gràcia de Déu.

Comentaris: 1
imatge de Martín Blanco
El Gong
Martín Blanco
Artista Visual
Les neurones a sobre

La història de l’evolució s’ha guiat, des de sempre, per una característica molt bàsica i amb un denominador comú: l’adaptació. Totes les espècies, inclosa la nostra, s’han estat adaptant per a intentar sobreviure i perpetrar-se al llarg dels temps. És una cosa que portem en l’ADN i que, després d’un procés de canvis físics fins que ens hem instal·lat com a Homo sapiens, hem repetit incansablement de manera conscient o no.

Comentaris: 0
imatge de JBartumeu_excap
Plaça del poble
Jaume Bartumeu
Excap de Govern
No és el que sembla

Dimecres passat llegíem a la pàgina 3 del Bondia que el Govern ha tancat els comptes del 2023 amb un superàvit de 23,3 milions d’euros. Una presentació de resultats tan bonica permetia que a la pàgina 11 donés bona nota al ministre de Finances.
Però la situació no és el que podria semblar. No hi ha cap justificació triomfalista d’aquell superàvit.

Comentaris: 0
imatge de Sergi Mas
Tribuna
Sergi Mas
Artesà
Manel Ferrer, artista i vitraller

M’obsequien generosament amb el volum del 38è cicle de conferències de la Societat Andorrana de Ciències, que es programà el 2022, i m’interesso especialment per la que pronuncià el 22 d’abril d’aquell any Manel Ferrer, professional del vidre amb taller propi, amb motiu del Dia internacional del vidre.

Ha estat per a mi una més que agradable sorpresa la descoberta d’aquest professional d’una de les arts més complexes que han existit i, en canvi, no ha resultat tan agradable comprovar la ignorància pròpia,

Comentaris: 1

08/Abr./2024

imatge de abelis
Baixada del Molí, 5
Albert Belis
Periodista
La tarda que torna a ser tarda

Ara fa una setmana, una vegada més vam tornar a procedir a canviar l’horari. En aquest cas, hem tornat a l’horari d’estiu, de manera que la tarda es fa més llarga i podem gaudir de més estona de llum. Ja sé que algú em dirà que la que guanyem a la tarda la perdem al matí, però de tots és ben sabut que l’hora que perdem al matí és de menor activitat que la de la tarda. Per tant, la pèrdua és relativa i més aviat la sensació majoritària és que s’ha guanyat.

Comentaris: 0
imatge de Sergi Mas
Tribuna
Sergi Mas
Artesà
Color dins la foscor

L’artista gràfica Cecília Santañes m’ha obsequiat amb un exemplar del seu llibre, Color dins la foscor. Il·lustracions i textos són seus, i tant els uns com els altres tenen el seu estil, la seva marca. Són diàfans, netament explícits.

Amb la Cecília fa molt de temps que ens coneixem, des que coincidírem en un sopar de La Xarranca, en aquella tasca del Puial d’Andorra la Vella.

Comentaris: 0
imatge de jestrada
Tribuna
Joan Estrada
Geògraf i climatòleg
El porc fer: com controlar-ne les poblacions

El porc fer (també anomenat senglar, Sus scrofa en la terminologia científica) prolifera a les nostres contrades i regions per tres raons principals:

a) és un animal omnívor, menja pràcticament de tot (això representa que pot disposar d’aliment amb més facilitat);

b) les altes taxes de fecunditat (una femella pot tenir de tres a vuit porcells en un sol part; i, de vegades, aquestes femelles, sobretot si disposen de menjar en abundància i estan en un lloc tranquil per a elles, poden arribar a tenir dos parts en un any);

Comentaris: 1
imatge de lcasanovas
Plaça del poble
Laura Casanovas
Escriptora
L’Antoni i el Ramon

De vegades s’està de sort. O com cantava l’admirat Joan Manuel Serrat: “De vez en cuando la vida toma conmigo café y está tan bonita que da gusto verla”. Això mateix em passa aquesta setmana que avui comença, amics lectors. Deixeu-m’ho compartir, va, que és primavera!

Ha volgut la fortuna que aquest dilluns d’abril, ja una mica en vigílies de Sant Jordi, hagi estat convidada al club de lectura de la Casa Pairal de la Massana a conversar una estona amb els padrins i les padrines lectors.

Comentaris: 0
imatge de Alfred Llahí
El Gong
Alfred Llahí
Periodista i escriptor
El bolxevic que vistà Andorra

Andorra ha estat el destí escollit per milions de persones cada any des del boom turístic que va començar els anys 50 del segle passat. Es calcula que l’any 1955 van entrar 200.000 turistes per la frontera francesa i 100.000 per l’espanyola. El 2023 han estat 9,3 milions els turistes que ens han visitat! Però Andorra també ha estat el destí escollit per infinitat de personatges històricament rellevants al llarg de la història.

Comentaris: 0

Pàgines

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte