Diari digital d'Andorra Bondia

28/Des./2020

imatge de Juanma Casero
Tribuna
Juanma Casero
Director de teatre
‘Mocatriz, mocatriz, modelo, cantante i actriz’

Les arts tenen una dificultat màxima. Tanta, de fet, que qualsevol pot ser artista. És un pensament estrany, ho sé, i em ve de tant en tant al cap per recordar-me que no som prou respectuosos amb el nostre ofici.
Fa molts anys, quan començava en això del teatre, la idea que aquest fos el meu ofici i el meu mitjà de subsistència m’ajudava a tenir els peus a terra. Discutia amb amics i coneguts del que ens podia fer especials, perquè teníem sensibilitat i no sé quantes coses més, i això ens portava a pensar que el diners eren el de menys.

Comentaris: 0

24/Des./2020

imatge de andresluengo
Baixada del Molí, 5
Andrés Luengo
Periodista
Tot l’hivern sola i escoltant el mar

Veig el galliner groguista esveradíssim perquè Joan Margarit ha comès el pecat nefand de recollir el premi Cervantes de mans del Borbó –li diuen així, amb ganyota de fàstic inclosa. I no només això, sinó que va tenir el mal gust, un gust indecent de colon unionista, de fer-li una reverència al monarca. Naturalment, aquesta colla de dropos ho ignora tot en matèria protocol·lària, com ho ignora tot sobre la trajectòria ideològica i no diguem ja poètica de Margarit. Però és igual, la qüestió és atiar les flames del victimisme.

Comentaris: 0
imatge de Marta Alberch
Plaça del poble
Marta Alberch
Directora d'Unicef Andorra
‘Les flames de la misèria’

Així és com es titula la sèrie fotogràfica que ha guanyat el premi Foto de l’any que atorga des de l’any 2000 el Comitè Nacional Alemany de l’Unicef. El fotògraf grec Angelos Tzortzinis hi va captar l’èxode de molts infants durant l’incendi al camp de refugiats de Mòria a Lesbos, però alhora mostra la valentia i la disposició a ajudar els altres en moments de màxima adversitat.

Comentaris: 0
imatge de HMas
El Gong
Hèctor Mas
Cineasta
L’hora de les llistes


S’acosta cap d’any i és hora de fer resums de tot plegat. Des de fa uns quants anys, amb els meus antics companys de la universitat ens compartim un Top 10 de les millors sèries i pel·lícules que hem vist. Resulta gratificant veure quins són els gustos de cadascú, en què coincidim i, sobretot en què no ho fem. Al mateix temps és una bona manera de descobrir propostes que ens hem perdut i que podem revisar durant les vacances de Nadal. Ah!

Comentaris: 0

23/Des./2020

imatge de Alba Doral
Baixada del Molí, 5
Alba Doral
Periodista
Saben aquell que diu...?

“La parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte”. Sublim, aquesta cèlebre escena d’Una nit a l’òpera. Però anem un parell de minuts enrere, perquè té més xixa: “¿Oyó usted?”, pregunta Groucho. “No, aún no he oído nada. ¿Ha dicho algo?”, respon Chico. “Nada que valga la pena oírse”.

Comentaris: 0
imatge de Ludmilla Lacueva Canut
Plaça del poble
Ludmilla Lacueva Canut
Escriptora
Òscar Ribas Reig

La trista notícia del decés de l’Òscar Ribas Reig ens ha deixat corpresos i m’agradaria fer arribar a la seva família el meu condol més sincer en aquests moments tan tristos. 
Els meus records s’enfilen cap al 1990, més exactament el dia 6 de novembre, on el cap de Govern va pronunciar un discurs a la Universitat catòlica de Friburg, a Suïssa, titulada El lloc dels microestats en la construcció europea: el cas andorrà. 
El senyor Ribas Reig va tenir l’amabilitat de convidar els andorrans que estaven cur

Comentaris: 0
imatge de Climent Miró
El Gong
Climent Miró
Historiador
Un pensador

La no volguda desaparició de l’Òscar Ribas Reig ha omplert les xarxes de tota mena de missatges de condol, la majoria dels quals ressaltant que ens ha deixat un home d’Estat. La fotografia Vist i no vist que il·lustrava el BonDia del dilluns era la de l’enterrament, el 1968, de Francesc Cairat, un altre lauredià que rep de l’autor del text la menció d’“un altre estadista”.

Comentaris: 0

22/Des./2020

imatge de Meritxell Prat
Baixada del Molí, 5
Meritxell Prat
Periodista
Quant val la paraula dels polítics?

Quant val la paraula dels polítics? Ens diuen mai la veritat o ja s’han acostumat a una dinàmica de mentides que es pensen que la gent no veu? Divendres la Generalitat fa una roda de premsa i anuncia que Andorra i l’Alt Urgell queden assimilats i que per tant, aquí dalt tindríem la mateixa mobilitat que els veïns urgellencs. I que a més, per alegria de tot el país, podrien venir turistes de tot Catalunya. Aquella mateixa tarda se li pregunta específicament per aquesta qüestió al conseller de Territori, Damià Calvet, i confirma aquesta mobilitat.

Comentaris: 0
imatge de JBartumeu
Plaça del poble
Jaume Bartumeu
President Progressistes - SDP
Un home d’Estat

La sobtada defunció d’Òscar Ribas, divendres passat, ens ha sacsejat.
Tot i haver-se situat al costat de la vida pública, seguia molt l’evolució de l’economia i de les institucions andorranes i de tant en tant, quan li semblava que calia, alertava dels perills que s’albiraven i, sempre, suggeria camins per anar endavant.
D’ençà el mes de gener del 1990, quan vaig assumir la responsabilitat de l’Economia i les Finances que em va confiar en el seu govern, he tingut l’oportunitat i el privilegi

Comentaris: 0
imatge de Eva Arasa
El Gong
Eva Arasa
Periodista
No oblidem el 2020

El 2020 és l’any del coronavirus, dels hospitals a punt del col·lapse i els aplaudiments a les vuit del vespre. El 2020 és l’any de les mascaretes, l’hidrogel i el metre i mig de distància. L’any de les residències tancades a les visites, les morts sense comiat i els enterraments restringits a tres persones. L’any del confinament, del teletreball i les classes en línia. L’any del paper de vàter, la farina i el llevat. La cultura segura, però tancada. Els viatges cancel·lats.

Comentaris: 0
imatge de Carme Soler Castellà
Tribuna
Carme Soler Castellà
Historiadora de l’art
Art 2020: Andorra

Fa molts anys que manifesto que a Andorra s’està desemparant sistemàticament l’art contemporani. Aquest descuit està creant un desert en el coneixement del que, el qui  i el com, i no per no haver-hi talent i creació.
Serem els responsables a explicar a les generacions futures de l’enorme buit deixat en l’art contemporani del nostre país i explicar que sí que hi va haver creació però que el seu estudi i difusió va ser molt escàs.
Qui n’és responsable? Una mica tots.

Comentaris: 0
imatge de Miquel Zambudio
Tribuna
Miquel Zambudio
Biògraf
Sobre ‘Les Oliveres i altres paisatges perduts’, d’Eva Arasa

Malgrat els difícils temps que tenim de pandèmia, amb tota classe de dificultats per a la realització d’activitats culturals i socials, ens hem d’alegrar de la sortida de diversos llibres durant aquest temps. Un d’ells és l’obra poètica Les Oliveres i altres paisatges perduts, d’Eva Arasa.
El títol del llibre de l’escaldenca Arasa ja em donava pistes sobre els seus orígens i que jo coneixia des de feia anys.

Comentaris: 0

21/Des./2020

imatge de mireia
Baixada del Molí, 5
Mireia Suero
Periodista
El moviment orgànic dels patis

Segur que quan érem petites no ho veiem tan clar. De fet, ja sabem que per contemplar el bosc cal allunyar-se dels arbres i potser, ara que hem crescut i ens ho mirem de fora, podem gaudir de l’ordre desordenat de petits infants saltironant. És el moviment orgànic dels patis de les escoles. Aquell que mai s’atura, que es belluga com les figures d’un calidoscopi, que es precipita com un remolí d’aigua. I tot això a la vegada però sense col·lidir. Mail col·lapsa.

Comentaris: 0
imatge de Meritxell Mateu
Plaça del poble
Meritxell Mateu
Historiadora
Adeu-siau, senyor Òscar Ribas Reig

 

Som el que som gràcies a ell. El nostre país va entrar en la modernitat institucional gràcies a ell. L’Andorra d’avui li deu molt.
L’Òscar Ribas era una persona polifacètica. Era un pensador, un humanista, un intel·lectual. Però també era un banquer reconegut, un empresari potent.
Va ser un polític avançat en el temps, un gran estadista. Unia delicadament modèstia i saviesa.

Comentaris: 0
imatge de Roser Porta
El Gong
Roser Porta
Filòloga
No jugarem a la Play

 

Vam començar el setembre amb el dubte i la por sobre les escoles i acabem desembre amb les escoles obertes. I això no és poca cosa. I això és molt positiu. I potser toca reconèixer la feina quan es fa bé, en lloc d’escopir bilis per les xarxes en un caos de vanitat i d’amargor.
Els no-delinqüents vigilats per les policies, els potser malalts asimptomàtics fins a la prova de la setmana que ve, ara tenim més feina.

Comentaris: 0
imatge de Manel Sansa Garal
Tribuna
Manel Sansa Garal
Lliurepensador
‘Annus horribilis’, prorrogable?

Fa gairebé dotze mesos, quan havíem d’entrar, en l’incessant pas del temps, en una anyada tota rodoneta, qui ens havia de dir que hi trobaríem i a què hauríem d’enfrontar-nos?  En una càbala ben íntimament esotèrica, d’allò que ens inspiren les xifres i els números, sense apear del cert en el fonament de tal desori mental on descocar-hi un entrellat sense cap mena de racionalitat ni la més mínima premeditació de raonament ni raciocini.

Comentaris: 0
imatge de Sandra Cano
Tribuna
Sandra Cano
Coordinadora local de SDP d'Encamp
No ens podem relaxar!

Parlant amb un conegut que treballa d’agent de circulació,m’explicava que ho ha passat molt malament amb la Covid-19. Ha estat intubat molts dies a l’UCI, i ara que està a casa es troba dèbil, està cansat, molt desmillorat físicament i amb la por al cos per tot plegat.
Em comentava que, tot i que no ho pot afirmar amb total certesa, dies abans de posar-se tan malalt va fer una intervenció en un botellón.

Comentaris: 0

18/Des./2020

imatge de Ludmilla Lacueva Canut
El Gong
Ludmilla Lacueva Canut
Escriptora
Un Nadal per recordar

Anem enfilant els últims dies d’aquest any 2020 que tots tenim moltes ganes de deixar enrere. Més que mai les festes de Nadal ens serviran per apreciar els bons moments que puguem passar amb els nostres éssers estimats i gaudir d’aquests bocins de felicitat que ja hem vist que amb aquesta pandèmia poden ser efímers.

Recordo amb nostàlgia l’alegria de rebre les postals nadalenques que m’enviaven familiars i amics que tenien un lloc especial a la llibreria del menjador.

Comentaris: 0
imatge de Víctor Duaso
Baixada del Molí, 5
Víctor Duaso
Periodista
Futbol sala

Les burrades o el maltractament que s’ha fet al futbol sala del país ha estat constant, i això que va arribar a tenir un equip a la segona màxima divisió espanyola, i no fa gaire d’això. L’esport del 40x20 elit va desaparèixer d’un cop de ploma quan tot semblava que l’idil·li no tindria mai un capítol final. Un esport que aquí sempre ha estat tocat de mort, totalment abandonat a la seva sort. El CE Sant Julià acumula molts anys competint a Espanya i picant pedra amb un primer equip i amb la base.

Comentaris: 0
imatge de SVela
Plaça del poble
Susanna Vela
Presidenta del Partit Socialdemòcrata (PS)
Béns públics vs. béns privatius

Les muntanyes són de totes i de tots els que vivim a Andorra. Per aquest motiu se’m fa difícil entendre (i acceptar) el reglament que el Govern ha aprovat per limitar-ne l’accés lliure.

Comentaris: 0

Pàgines

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic