Dedico part de l’estiu –potser una de les èpoques més propícies del calendari per fer-ho– a rebaixar l’amuntegament de lectures acumulades durant l’any, o a visionar documentals o alguna pel·lícula o sèrie vintage pendents. Em reservo, és clar, estones intel·lectualment menys exigents –que també n’hi ha d’haver–  per a espais més distesos, de zàping o humor, per exemple.

Si mirem la vall principal, ens adonem que l’edificació s’ha menjat gairebé tots els espais verds. Tant el sector de la construcció com alguns polítics consideren que cal mantenir el sector i, segons paraules del mateix gerent de l’Associació de Contractistes d’Obra (Acoda), es veu “indispensable dotar el país d’un pla nacional d’infrastructures i els grans projectes” donarien, segons ell, “estabilitat al sector de la construcció”.

Una cosa que em va cridar l’atenció quan vaig arribar al país era que s’utilitzessin autobusos de grans dimensions, com els que estem acostumats a veure, per exemple, a Barcelona, per al transport de passatgers. Pensava que aquí els autobusos serien  més petits i adequats a les condicions d’un país de muntanya de reduïdes dimensions. Com que soc un ferm partidari del transport públic, vaig pensar que devia ser una mania meva i que és normal i habitual que es facin servir a tot arreu aquest tipus de vehicles.

“Tant llegir novel·les, tant llegir novel·les... acabaràs idiota.” 
Mare de Quim Monzó.
En aquesta versió estiuenca d’El  Gong us proposem un joc literari: endevineu un personatge, un escenari, una obra i l’autor.
Ell és un home humil, el fill d’uns forners de la província d’Osca que, per circumstàncies inesperades, viu refugiat en un ambient elegant, en una casa que no té res a veure amb el seu estatus ni la seva feina.

En política prendre decisions comporta inevitablement generar descontentament. Tant és així que hi ha qui valora l’encert o no d’una determinada decisió en funció del nombre d’emprenyats que ha comportat o, fins i tot, qui afirma que quan no agrada a ningú és que la decisió és bona.

Primer de tot, no en diguis ‘càncer’, sinó ‘malaltia crònica’ o ‘tumoral’.