La llibertat d’expressió és un dret fonamental que recull l’article 19 de la Declaració dels Drets Humans del 1948: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió. Aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió”. Per a qui encara ho dubta, Andorra és un dels estats membres que la van signar ara ja fa uns quants anys.

Ja no som els que érem. I qui érem? Em pregunto. Els pacífics, immaculats, herois de les bones maneres... Escandalitzats tots del que ha passat a Sant Julià i a Andorra la Vella. És que arriben aires d’altres indrets? Pensen alguns. O és que anem destapant la bèstia que portem a dins? Rumien uns altres. És intolerable això d’amenaçar i desafiar i fins agredir els cossos d’ordre. És inacceptable que els nostres fills hagin de sofrir l’exhibicionisme del “calentón”.

Des de fa uns anys, i Andorra no n’ha estat una excepció, a les societats i les democràcies més avançades es debat, a nivell polític però també social, com es pot fomentar una major participació de la ciutadania en la presa de decisions que afecten la col·lectivitat.

Als anys seixanta, els estius a Andorra començaven amb la nombrosa arribada de turistes francesos. Tant és així, que el 1961 Ràdio Andorra proposava un programa anomenat L’antenne est à vous. Cada matí, a les 10.15 hores, els visitants podien enviar missatges als seus familiars i amics participant al programa.

Una reflexió sobre cultura, mite i capitalisme a partir de la pel·lícula de Pasolini.

L’alarma social per la tala d’arbres i l’impacte que tindrà la tirolina de Camprabassa sobre el gall de bosc ha crescut desbocadament els darrers dies. Tot el país sembla estar preocupat per la protecció d’aquell entorn natural, inclosos aquells que van dissenyar i materialitzar un projecte anomenat Naturlàndia, que ha enfonsat en la misèria (almenys fins ara) el Comú de Sant Julià de Lòria. Cert és que la corporació laurediana pateix d’obscurantisme i tendeix a comportaments totalitaris, per dir-ho d’alguna manera.