La recent visita a Israel ha de servir per impulsar les inversions econòmiques.

Vinga, donem-li a la cosa un toc d’Eugenio, a veure si som capaços de maquillar-la una mica: “El saben aquell, que diu que Alicia Rubio, diputada a l’assemblea de la Comunidad de Madrid, va declarar que ‘empodera molt cosir botons’, i que ella proposaria substituir l’assignatura de feminisme per la de costura, als currículums educatius?” Res? Coi, ni així. No fa punyetera gràcia.

I l’episodi no deixa de tenir certa conya.

Els que hàgiu seguit els dos darrers articles que vaig escriure sota aquesta temàtica haureu vist alguna manca de coherència amb els títols. Volia dir que en el primer article la idea era que aparegués primer la paraula maternitat, per una qüestió de deferència envers les mares pel que representa l’embaràs i el part, però en el moment de l’edició l’ordre es va veure alterat.

Els bells dibuixos de Sergi Mas em transporten a la meva infantesa.

Llegeixo a El Confidencial una entrevista a Eduardo Manchón, un emprenedor que es va convertir en el primer espanyol a vendre una start-up a Google. Manchón ens diu bàsicament que la cultura de l’esforç no és tan important a l’hora d’aconseguir l’èxit. Per a ell, la sort és fonamental. Ja saben, estar al lloc correcte en el moment adequat.
Com que m’interessa el tema, vaig decidir anar directament a la font i vaig llegir un fil molt llarg en el seu compte de Twitter.

Corria l’any 1953 quan Josep Fontbernat (el mestre Fontbernat, per als andorrans) va venir per primer cop a Andorra, però no ho féu atret per la bellesa de les nostres muntanyes i la bonhomia de la nostra gent, sinó per complir l’encàrrec de Louis Amade –amic del president de la Société Financière de Radiodiffusion (Sofirad), Armand Ziwés– de trencar el monopoli de Ràdio Andorra tot instal·lant una emissora de titularitat francesa.

No trigà gaire a informar el futur president de la Generalitat de Catalunya a l&