Diari digital d'Andorra Bondia

19/Abr./2024

imatge de Èlia Orts
Baixada del Molí, 5
Èlia Orts
Periodista
Els periodistes també tenim vida

Avui tenia previst parlar d’una altra cosa, del transport públic i les subvencions a determinats mitjans i línies. Però aquest matí ha passat una cosa que m’ha fet canviar de parer i deixar el transport per a un altre dia. 
Com tothom, els periodistes també tenim vida fora de les respectives redaccions, i hem de poder conciliar. Dificulta aquesta conciliació el fet que tenim uns horaris flexibles. Molt. Tant que mai sabem a quina hora acabarem.

Comentaris: 0

18/Abr./2024

imatge de Víctor Duaso
Baixada del Molí, 5
Víctor Duaso
Periodista
La història... i la poca memòria

Quina necessitat hi ha de vendre el producte? Quina necessitat hi ha d’oblidar la història? Quina necessitat hi ha d’ignorar altres resultats assolits, encara que siguin de fa temps? Per què s’utilitza amb tanta lleugeresa la paraula història? Hauria de ser bonic recordar fites anteriors, perquè també els pot passar als actuals a mesura que passen els anys. Que molts se’n poden oblidar. Això sí, molts compren el producte que els venen perquè els interessa o perquè tampoc recorden el que va passar fa no tant.

Comentaris: 0
imatge de mmartisella
Plaça del poble
Maria Martisella
Presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata
Responsabilitat

Bolivarianes, comunistes, d’extrema esquerra, dictatorials... N’hem sentit de tots colors els darrers dies. Evidentment, el nostre respecte per l’opinió de cadascú, aquí no hi entrarem. Però sí que, des del Grup Parlamentari Demòcrata, afegirem dos adjectius més en la valoració de les mesures per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge anunciades pel Govern el 4 d’abril passat: valentes i, per sobre de tot, responsables. 
Així les definim i així les defensarem.

Comentaris: 0
imatge de Juanma Casero
El Gong
Juanma Casero
Director de teatre
Un home

Fa uns dies, també per aquí, el Joan Anton Rechi ens deixava unes línies meravelloses sobre Peter Brook i la proposta que ens presentaria aquella mateixa setmana al Teatre Comunal, Tempest Project, sobre la posada en escena de La Tempesta, per tercera vegada em sembla que he llegit que el director agafa aquest clàssic, i que vam veure a la Temporada de Teatre.
“Un mite”, es deia aquell recull de les coses sobre Brook que va fer el Rechi. Si no ho han llegit, ja triguen.

Comentaris: 0
imatge de Greg Coonen
Tribuna
Greg Coonen
Periodista i novel·lista
Lliçons de vida imprevistes

Les autores de ‘Chronicles of the Unforeseen’ són una font d’humanitat.

Comentaris: 2

17/Abr./2024

imatge de Alba Doral
Baixada del Molí, 5
Alba Doral
Periodista
Insults, amenaces: ja prou, oi?

Fa ja un temps una companya, joveneta aleshores, quasi plorava amb l’amable qualificatiu que li havia adreçat un lector: carronyaire. Un d’aquells insults que es profereixen des de l’anonimat  i contra algú que habitualment signa amb nom i cognom i que en cada paraula que escriu s’hi juga la cara i la reputació.

Comentaris: 0
imatge de RAreny
Tribuna
Rossend Areny
Mestre i conseller lauredià
No, no soc ni em sento català

Sí, des del títol mateix, abans de seguir amb l’escriptura. Avui tracto un tema sobre el qual ja he parlat en altres ocasions i fins i tot us pot semblar repetitiu per part meva. Però és que necessito tornar-hi traient-li ara una mica aquella pàtina amb la qual ha d’anar sempre embolicat un article d’opinió: l’elegància pròpia del respecte cap a les idees d’altri. A més, l’atac del règim dels Aiatol-làs a Israel em sembla encara massa recent i haurà d’esperar.

Comentaris: 2
imatge de Climent Miró
El Gong
Climent Miró
Historiador
El castell de Llorenç, el darrer baluart

El poble de Sant Llorenç de Montgai es troba a uns sis quilòmetres al nord de Gerb, Segre amunt, a la riba dreta del riu. El castell, amb el que resta del de Llorenç Vell, s’emplaça al capdamunt d’un solà tossal, de 494 metres d’altitud. Hi podem accedir només a peu per una pista, amb bona intenció barrada, des de l’estació del tren, o bé per un pendent corriol que surt del mateix indret. Després d’uns cinquanta minuts de camí per un paratge dominat pels matolls i les feixes ermes arribarem al capdamunt de la serra.

Comentaris: 0
imatge de Josep Maria Missé
Plaça del poble
Josep Maria Missé
Soci de Giraffe Strategy
Gat per llebre

La tecnologia s’ha situat al centre de les nostres vides. Ha passat a ser un element essencial del nostre dia a dia. De fet, avui, gairebé no sabem fer res sense la crossa de la tecnologia, i ja no recordem que tot just fa 25 anys molt poca gent tenia telèfon mòbil i connexió a internet a casa. Hem passat dels “cafè internet”, on els freakys matàvem les hores navegant, a considerar internet i el mòbil serveis bàsics i universals.

La venda de productes i serveis relacionats amb la tecnologia ha esdevingut un negoci ingent.

Comentaris: 0

16/Abr./2024

imatge de Marià Cerqueda
El Gong
Marià Cerqueda
Badaire
L’esglaó

Tot fent supo-supo amb una coneguda que feia temps que no veia, la conversa va derivar vers el que parlàvem amb els amics, quan quedàvem. “En el meu cas, ja comencem a parlar d’alguna xacra i també de pastilles i receptes”, fou la meva aportació. Per contra la seva resposta fou: “Ara, el nostre tema estrella és la menopausa”.

Comentaris: 0
imatge de JBartumeu_excap
Plaça del poble
Jaume Bartumeu
Excap de Govern
Repensar la despesa pública

Escrivia dimarts passat, en aquesta Plaça del Poble, que el maquillatge pressupostari no amaga el deute públic i que malgrat que al Consell General no sembla pas que hi hagi gaire preocupació per l’enorme endeutament de l’Estat n’hem de continuar parlant.

El Govern té reconegut que a 31 de desembre del 2023 l’endeutament públic se situava en un total de mil dos-cents setanta-tres milions sis-centes seixanta-sis mil dos-cents setanta-tres euros (1.273.666.273 €).

Comentaris: 0
imatge de Mercedes Campos
Tribuna
Mercedes Campos
Restauradora d'obres d'art
Un missatge d’esperança

El catecisme de l’Església catòlica defineix l’esperança com “la virtut teologal per la qual desitgem el Regne del cel i la vida eterna com la nostra felicitat, bo i posant la confiança en les promeses del Crist i recolzant, no pas en les nostres forces, sinó en l’auxili de la gràcia de l’Esperit Sant” (CEC n. 1817). 

Etimològicament, ve del llatí sperare, que significa tenir esperança.

Comentaris: 0
imatge de Maria Àngels Aché Feliu
Tribuna
Maria Àngels Aché Feliu
Consellera General de Concòrdia
La llei del català, un compromís de tots

Després d’un treball intens i constructiu a la Comissió Legislativa d’Educació, Cultura, Recerca, Joventut i Esports, s’ha arribat a un moment clau per a la llengua catalana a Andorra.

Comentaris: 1
imatge de abelis
Baixada del Molí, 5
Albert Belis
Periodista
Decepció encampadana

L’altre dia vaig anar a veure el flamant nou parc de l’Ossa d’Encamp. Com acostuma a passar sovint a Andorra, les novetats es venen amb més pa que formatge. I llavors passa el que passa: et deceben. D’entrada, no està acabat, hi ha un munt d’espais encara en obres. Per no parlar de l’estadi, que ocupa bona part del que podria haver estat zona verda. En segon lloc, ocupa només una petita part del que era el Prat Gran, un gran espai per al gaudi del ciutadà.

Comentaris: 3

15/Abr./2024

imatge de Marc Segalés
Baixada del Molí, 5
Marc Segalés
Periodista
Habitatge i permisos de residència

Fa sis mesos, el govern portuguès va acordar suprimir el règim d’incentius fiscals per a estrangers amb un alt poder adquisitiu després d’arribar a la conclusió que era un dels factors que havia comportat un increment important del preu de l’habitatge.

Comentaris: 0
imatge de xespot
Plaça del poble
Xavier Espot
Cap de Govern
Creixement sostenible i dret de l’habitatge

Situar l’accés a l’habitatge al centre de les nostres polítiques era el primer capítol i el més extens del programa electoral amb el qual ens vam presentar a les eleccions, plenament conscients que aquesta problemàtica no responia als mateixos paràmetres que les crisis anteriors i no seria una situació conjuntural, sinó que havia vingut per quedar-se. 

La prompta recuperació de l’economia andorrana després de la pandèmia de la Covid-19,  amb un consegüent increment demogràfic, l’augment de la inversió estra

Comentaris: 3
imatge de Roser Porta
El Gong
Roser Porta
Filòloga
Sant Jordi-Spotify

Ments obertes al món i crítiques, alegres i amb sentit de l’humor i, si pot ser, acompanyades de cors càlids. Aquesta és una possible recepta per triar llibres aquest Sant Jordi, una diada que torna a semblar un menú de Netflix o una llista de Spotify on hi ha milers d’opcions que demanen molt de temps per triar. A vegades, un passa més temps mirant les opcions i triant-les que gaudint de les pel·lícules o la música.

Comentaris: 0
imatge de Meritxell Mateu
Tribuna
Meritxell Mateu
Historiadora
Despistant els clients amb poc capital

És ben sabut que les entitats bancàries no cerquen la solidaritat ni l’ajuda desinteressada a la societat. Tampoc és, en principi, el seu rol. Si bé és cert que temps enllà les caixes van prosperar per tenir un paper més transversal amb un toc més horitzontal i participatiu. Però això era abans.

Comentaris: 1
imatge de Jordi Arrufat i Panòs
Tribuna
Jordi Arrufat i Panòs
Director Mora Corredors d'Assegurances
Les assegurances, des de Babilònia a la IA

Des de temps remots, la necessitat de protegir-nos ha impulsat la creació del que avui coneixem com les assegurances. Amb el pas dels segles, les assegurances han esdevingut una xarxa vital de seguretat per a la societat. Els primers indicis d’assegurances es remunten a l’antiga Babilònia, on els comerciants i els terratinents pactaven acords per compartir pèrdues causades per robatoris o desastres naturals. No obstant això, va ser al segle XVII, al cor comercial de Londres, on les assegurances van prendre la forma moderna que actualment tenen.

Comentaris: 0

Pàgines

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte