Hi ha vegades que algunes notícies no les acaben d’entendre ni els professionals de la comunicació. Es tracta de casos en què es fa més difícil transmetre al lector una aproximació a la realitat perquè el mateix periodista té la sensació de no saber ben bé el que està passant.

Tants recursos destinats a promoció turística, i tan poca reflexió sobre els espais urbans!

Després d’un primer intent fallit i l’incompliment de gairebé tots els terminis que s’havien anunciat, l’executiu ha acordat finalment el concurs per a la concessió de les línies nacionals de transport públic, procés que, un cop completat, hauria de comportar que el país pogués disposar d’un sistema de transport més eficient i per tant més útil també per a totes aquelles persones, del país o turistes, que l’utilitzen.
Ara bé, un cop licitada aquesta concessió apareixen els primers dubtes sobre si realment l&

Llegia en l’excel·lent llibre de Maria Jesús Lluelles Les ràdios andorranes. Una qüestió de sobirania, que ara fa 53 anys, el novembre del 1965, el publicista Havas, mitjançant contracte va canviar el nom de Ràdio de les Valls per un de més comercial, Sud Ràdio.
I és que aquesta ràdio, que en un inici es va anomenar Andorradio i estava operativa des del 1954, no va entrar en funcionament fins a l’estiu del 1958 com una aposta de De Gaulle per a contrarestar la influència episcopal i espanyola a través de Ràdio Andorra.

A l’esport del país tot el que passa, dia si i dia també, és històric. No sabem celebrar victòries i a vegades les derrotes sembla que ens donin igual, però sí que utilitzem amb molta facilitat la paraula: històric. Deu ser com dir amistat o amor. Paraules boniques i fàcils de dir utilitzades de manera lleugera en algunes ocasions. Els esportistes, facin el que facin, deuen ser dels pocs que realitzen coses històriques i això que és una paraula que podria suposar molt.