La trista notícia del decés de l’Òscar Ribas Reig ens ha deixat corpresos i m’agradaria fer arribar a la seva família el meu condol més sincer en aquests moments tan tristos. 
Els meus records s’enfilen cap al 1990, més exactament el dia 6 de novembre, on el cap de Govern va pronunciar un discurs a la Universitat catòlica de Friburg, a Suïssa, titulada El lloc dels microestats en la construcció europea: el cas andorrà. 
El senyor Ribas Reig va tenir l’amabilitat de convidar els andorrans que estaven cur

La sobtada defunció d’Òscar Ribas, divendres passat, ens ha sacsejat.
Tot i haver-se situat al costat de la vida pública, seguia molt l’evolució de l’economia i de les institucions andorranes i de tant en tant, quan li semblava que calia, alertava dels perills que s’albiraven i, sempre, suggeria camins per anar endavant.
D’ençà el mes de gener del 1990, quan vaig assumir la responsabilitat de l’Economia i les Finances que em va confiar en el seu govern, he tingut l’oportunitat i el privilegi

Som el que som gràcies a ell. El nostre país va entrar en la modernitat institucional gràcies a ell. L’Andorra d’avui li deu molt.
L’Òscar Ribas era una persona polifacètica. Era un pensador, un humanista, un intel·lectual. Però també era un banquer reconegut, un empresari potent.
Va ser un polític avançat en el temps, un gran estadista. Unia delicadament modèstia i saviesa.

Les burrades o el maltractament que s’ha fet al futbol sala del país ha estat constant, i això que va arribar a tenir un equip a la segona màxima divisió espanyola, i no fa gaire d’això. L’esport del 40x20 elit va desaparèixer d’un cop de ploma quan tot semblava que l’idil·li no tindria mai un capítol final. Un esport que aquí sempre ha estat tocat de mort, totalment abandonat a la seva sort. El CE Sant Julià acumula molts anys competint a Espanya i picant pedra amb un primer equip i amb la base.

A la pregunta de si m’agrada viatjar he respost de maneres diferents depenent del moment de la meva vida. En totes les ocasions he sentit una ambigüitat davant la resposta, fos quina fos. El viatge té per a mi aquest caràcter ambigu. Hi pensava davant el retaule de les aus migratòries de la Joana Baygual, obra que es pot veure des de l’exterior de la Galeria Riberaygua tot i que millora si es demana la visita guiada amb cita prèvia.
La migració de les aus no és una qüestió de gustos.