Fa uns dies la meva companya Alba parlava de la pobresa. I em va inspirar per tractar sobre l’abundància des de la meva experiència personal.

A la ciutat dels prodigis on l’Arlet ha nascut, neix i naixerà, la xiqueta munta en una oca que trescava entre nenúfars, lotus i papirs, al costat d’un xiprer poblat de coloms, al pòrtic que precisament simbolitza el naixement. Es disposen a travessar somnis i albirar arquitectures lluminoses bo i sobrevolant la terra vora mar. S’acomiaden de la tortuga marina i del caragol terrestre.

La foto és molt antiga. Fa exactament noranta anys. 10 de maig del 1933. La imatge és esgarrifosa, no només pel que s’hi veu, sinó pel que anticipa, encara que en realitat el que la transforma en esgarrifosa és que nosaltres ja en sabem el final. D’això, se’n diu HISTÒRIA. Així, en majúscules, i més endavant entendreu el perquè de tant èmfasi.

Divendres passat, en aquest mateix espai, Alba Doral parlava del consum cultural (voluntari) dels polítics. Justament aquests dies se celebra l’Assemblea Multilateral de Polítics Dedicats a la Cultura, l’AMPDC. Hi assisteixen consellers, regidors, candidats a les llistes electorals i tota mena de càrrecs polítics amb competències culturals.

“Qui de vostès, més enllà de quan participa com a càrrec electe, assisteix a espectacles a la nostra ciutat?” Aquesta pregunta la dirigia l’actor Joel Pla als membres del ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell dilluns passat. Bona pregunta, Joel, que servidora (i segur que no soc l’única, ni de lluny) s’ha fet i que, naturalment, es pot extrapolar tranquil·lament frontera amunt.

Per molt que passin fets rellevants, aquesta setmana n’hem tingut un de trist, la mort de Toni Martí, o la també recurrent negociació per a l’Acord d’associació amb la Unió Europea (UE), n’hi ha un que no ens traiem de sobre i auguro que no serà així en molt de temps: l’habitatge. Van passant els anys, els mesos, les setmanes i passen coses, moltes coses, i no ens movem de lloc. Potser en realitat no passen tantes coses, sinó que es fa veure que passen coses.