Per pal·liar els efectes de la coronacrisi –candidata a convertir-se en la paraula de l’any 2020– fa dies que circulen missatges als mitjans de comunicació i a les xarxes socials que ens insten a ser bons ciutadans, o més aviat consumidors amb consciència cívica, fer les compres a Andorra  i ajudar, d’aquesta manera, el comerç local. El comerç local, obligat a tancar primer i obert després sense la possibilitat d’acollir turistes, ha rebut fort, certament.

Després de la crisi mundial per la pandèmia hi ha un seguit de comportaments que hauran de ser diferents. No podem tornar als antics sistemes i als hàbits consumistes exagerats que, fins ara, estaven portant el planeta al desastre ecològic.

Es podria seguir l’exemple del copríncep Macron pel que fa a França: la creació d’una comissió d’experts per als grans desafiaments econòmics.

La nova normalitat té quelcom de discrecional. Com que no som gent malpensada, acatem amb responsabilitat les consignes dels governants. Ens posem la mascareta, circulem per la dreta, parlem a distància amb les persones que no formen part de la nostra unitat de convivència, ens plantegem si posem en perill els avis en cas que ens decidim a anar-los a visitar. I, per força, molts de nosaltres seguim sense poder-nos veure amb la mare des que va esclatar la crisi del coronavirus. Una frontera ens separa. O potser dues.

Hi ha imatges que m’ofenen profundament, com ara veure Donald Trump –i no dic que sigui l’únic governant totpoderós que ho faci– amb una Bíblia a la mà per corroborar o escenificar la seva enèsima mala gestió o ficada de pota o twit polèmic. I m’ofèn perquè crec, sí, encara que sigui políticament incorrecte –que dic políticament!, socialment incorrecte– que es tracta d’una de les imatges més repugnants que hi pot haver.

Bon Dia tingueu!
Quan era un adolescent es deia que hi havia, per les Valls, una dona que anomenaven la de les dos corregudes (aquí en dèiem corregudes i no corredisses, no sigueu malpensats).