Diari digital d'Andorra Bondia

11/Març/2020

imatge de Antonia Escoda
Plaça del poble
Antonia Escoda
Formació contínua
Pedra o argila

Així a primera vista, i mirant-s’ho fredament, et preguntes quin interès poden tenir els homes a replantejar-se una  organització jeràrquica vella de 200.000 anys que els dona mil i un privilegis en relació amb les dones. Després d’haver tingut l’estatus d’objecte de propietat dels homes durant segles, les dones han anat adquirint a poc a poc els mateixos drets que ells –almenys sobre el paper, tot sigui dit!– Però la realització efectiva d’aquests drets encara es fa esperar.

Comentaris: 0
imatge de Manel Gibert
El Gong
Manel Gibert
Filòsof i escriptor
El viatge

Passem la vida buscant coses, però no sabem del cert què és el que brilla al fons insondable de les troballes. Ens movem amb l’esperança de descobrir tresors als cels que imaginem, estels fugaços.

Comentaris: 0

10/Març/2020

imatge de Maria Pilar Adín
Baixada del Molí, 5
Maria Pilar Adín
Periodista
“Sempre s’ha fet així”. I que?

Des de quan el “sempre s’ha fet així” és un criteri per fer-nos callar? O és un criteri de veritat? O és un criteri d’autoritat? O és un criteri de tradició? Hi ha maneres de fer que sempre han estat així i no vol dir, no ja que estiguin bé o malament des del punt de vista moral o ètic, sinó que són nocives per a la salut, per exemple. De què serveix dir que hem fumat porros a la plaça del Poble a plena llum del dia des de fa 25 anys –exagero–. I? Què passa? Què legitima això?

Comentaris: 0
imatge de JBartumeu
Plaça del poble
Jaume Bartumeu
President Progressistes - SDP
Denunciar sense comprendre

Hubert Vedrine, ex-ministre francès d’Afers Exteriors escrivia el 27 de febrer passat a L’Obs, en un número especial dedicat a la memòria de Jean Daniel, el fundador de Le Nouvel Observateur, que li agradava que Daniel romangués una referència “(...) en una època en la qual bona part del sistema mediàtic, i pitjor, de les xarxes socials, ha passat del fer comprendre sense jutjar a jutjar i denunciar sense comprendre.”
Certament, com escrivia Alain Duhamel a la seva crònica setmanal de Libération el 20 de febrer del 2020, &ldquo

Comentaris: 0
imatge de Eva Arasa
El Gong
Eva Arasa
Periodista
Ens falten dades

Era diumenge, 8 de març, i tenia clar que volia dedicar el meu article al Dia internacional de les dones –“dones” perquè, en una jornada com aquesta, defugim la idealització singular del nostre sexe per tocar de peus a terra i reivindicar, des de la diversitat, els nostres drets col·lectius.

Comentaris: 0
imatge de Manel Sansa Garal
Tribuna
Manel Sansa Garal
Lliurepensador
Un, dos, tres, botifarra de pagès


Amb rebequeria primaveral, la natura ens ha ofert una revifada caiguda del cel, record dels millors hiverns. Talment, com un retorn, el paisatge s’ha congelat com en una postal de caràcter bucòlic, d’altres temps.

Comentaris: 0
imatge de Maria Àngels Aché Feliu
Tribuna
Maria Àngels Aché Feliu
Consellera comunal de Desperta Laurèdia a Sant Julià de Lòria
Treballant des de la minoria comunal

A l’inici de la plataforma de Desperta Laurèdia, pocs pensàvem en el ressò que acabaríem tenint, ni en l’interès que suscitaríem dintre i fora de la parròquia, ni tan sols en el resultat que faríem a les eleccions comunals. De fet, sorgíem de la base, d’unes trobades entre gent del poble al voltant d’una taula acollidora on es respirava bona avinença. Els integrants del grup coincidíem amb una manera de ser i de fer, basada primer de tot en el respecte mutu, en l’escolta, en l’honestedat i en la humilitat.

Comentaris: 1

09/Març/2020

imatge de Marc Segalés
Baixada del Molí, 5
Marc Segalés
Periodista
Quo vadis Europa?

Mentre les imatges de les forces de seguretat gregues disparant bales de goma, quan  no de foc real, i gasos lacrimògens als refugiats sirians que, empesos per una maniobra política de Recep Tayyip Erdogan, proven de creuar la frontera entre Turquia i Grècia, la Unió Europea calla i gira el cap a una altra banda. Bé, de fet no del tot.

Comentaris: 0
imatge de Greg Coonen
Tribuna
Greg Coonen
Periodista i novel·lista
Taps de vidre, taps deshonestos

Quan el resident holandès Rick Langelaan, malauradament mort dimecres passat d’un atac al cor, va oferir participacions en un “sistema únic de tap de vidre per a ampolles de vi”, el 2015, es va fer evident que recaptar setze milions d’euros d’inversors d’Andorra seria bufar i fer ampolles. Com que els milions han desaparegut i han passat molts anys sense que s’hagi produït un sol tap de vidre, ara els inversors ho  consideren un frau.

Comentaris: 1
imatge de Roser Porta
El Gong
Roser Porta
Filòloga
9 de març

Campanya d’Andorra feminista Trenquem-lo. El maleït sostre de vidre. A més de fotos, dades, de fonts oficials com ara el Govern: “1.255 dones ateses al Servei d’Atenció a les víctimes de violència de gènere”. O: “A Andorra les dones cobren, de mitjana, 529 euros menys que els homes”. 


Sense ficció dedicat a la prohibició de l’avortament a Andorra. Una anàlisi llarga, amb gairebé totes les veus, que mostra amb calma, lluny de titulars ràpids i cridaners, una realitat greu.

Comentaris: 0

06/Març/2020

imatge de JPeruga
Plaça del poble
Joan Peruga
Historiador i novel.lista
Les roselles creixen a Flandes

He conegut el James Albert en una pàgina web. Va nàixer al sud d’Anglaterra l’any 1891. Quan tenia 20 anys, amb l’esperança d’una vida millor, va emigrar a Manitoba (Canadà), on pensava fer de missioner metodista. Semblava que aquella decisió havia de ser una sort perquè s’estalviaria haver d’anar a la Gran Guerra, però es va allistar voluntari a la Força Expedicionària Canadenca (CEF) i va morir al front del Somme el 16 de setembre del 1916. Tenia només 25 anys.

Comentaris: 0
imatge de Ludmilla Lacueva Canut
El Gong
Ludmilla Lacueva Canut
Escriptora
Hotel Roc Blanc (i III)

L’Emelin Torm Babot ha estat sempre una persona inquieta, treballadora, i una gran amant de les arts culinàries. Va formar un bon tàndem amb el xef, el granadí Miguel García Ayala, arribat a Andorra amb una bona reputació després d’haver guanyat, entre altres, la medalla d’or a la Setmana Gastronòmica Espanyola a Nova York. Després de treballar als hotels Mirador, Sasplugas i Serola, va iniciar una nova etapa a l’Hotel Roc Blanc a principis dels anys 80 i el restaurant va assolir una fama ben merescuda.

Comentaris: 0
imatge de Maria Pilar Adín
Baixada del Molí, 5
Maria Pilar Adín
Periodista
Pidolar una engruna d’informació

¿Pidolar una engruna d’informació en el banquet de l’era de les comunicacions i intercomunicacions, amb què ho podríem comparar? Crec que no cal fer-ho si ens fixem en les paraules clau de la primera frase: pidolar, engruna i banquet. Per antiga deformació professional, em venen al cap dues paràboles bíbliques que van com anell al dit per il·lustrar el  quid de la qüestió.

Comentaris: 0
imatge de Marc Pons Martell
Tribuna
Marc Pons Martell
Secretari d'Estat d'Igualtat i participació ciutadana
L’Observatori de la Igualtat, dades reals per a polítiques reals

Sensibilització, transparència, visibilització i homologació internacional. Amb aquests objectius el Govern ha posat en funcionament aquesta setmana l’Observatori de la Igualtat.

Comentaris: 0
imatge de Tribuna
Tribuna
Tribuna
Col·legi Oficial de Logopedes d’Andorra
Amb motiu del Dia europeu de la logopèdia

És freqüent trobar al llarg de tota l’escolarització, nens i nenes que presentin trastorns o dificultats en l’aprenentatge de la lectura i/o de l’escriptura, sense que es vegi afectada la seva capacitat intel·lectual. Des de l’escola s’observa un rendiment per sota de la resta de companys i companyes des de l’inici de l’aprenentatge del procés lector.

Comentaris: 0

05/Març/2020

imatge de Felip Gallardo
Plaça del poble
Felip Gallardo
Coordinador CEA-Micro
Ecosistema emprenedor

En una època marcada per la transformació digital i l’eclosió de nous models de negoci, molts emprenedors han trobat oportunitats per crear la seva pròpia empresa. Els últims anys s’ha propagat en àmbits professionals i entre els mitjans de comunicació especialitzats el terme ecosistema emprenedor, un concepte que planteja la construcció d’un entorn que faciliti el sorgiment i viabilitat de nous negocis.

Comentaris: 0
imatge de Lluís Casahuga
El Gong
Lluís Casahuga
Músic
L’art a Andorra (III)

Aquest tercer article sobre l’art al nostre país el vull dedicar a reflexionar sobre l’art i les institucions privades. Com en els articles anteriors, parlo des de la meva experiència dins del sector, amb la intenció de fer pública una vivència que pugui ajudar altres i per aportar una reflexió sobre el valor que es mereix la professió.
Per fer una anàlisi breu sobre com l’art es relaciona amb les institucions privades cal exposar certs factors que afecten la creació artística en general.

Comentaris: 0
imatge de Alba Doral
Baixada del Molí, 5
Alba Doral
Periodista
La parròquia de llumetes i coloraines

Confesso que esperava que se n’hagués oblidat, que tot fos fruit del malson d’una nit d’estiu, que després hagués recapacitat, ja amb la mirada introspectiva que propicien les temperatures més baixes. Però no. Conxi és dona d’empemta i idees lluminoses. Lumíniques més aviat. Amb tendència a la profusió de leds i coloraines. Així que aquell horror anticipat de l’arc de benvinguda a la Margineda té un futur brillant, com testimonia el concurs que el Comú acaba de convocar.

Comentaris: 0

04/Març/2020

imatge de Meritxell Prat
Baixada del Molí, 5
Meritxell Prat
Periodista
Propietaris incívics, simplement

Deia ahir el cap dels banders, Ferran Teixidó, que aquells propietaris de gossos que avui dia encara no recullen els excrements dels seus animals quan van pel carrer no se’ls pot qualificar d’altra cosa que d’incívics. Hi estic d’acord. No serà que no s’hagin fet campanyes de sensibilització, que no s’hagi fet divulgació de les normatives i que no s’hagin posat facilitats.

Comentaris: 0
imatge de EVilagines
Plaça del poble
Everest Vilaginés
Exempresari jubilat
Racisme i immigració

Les races, en l’espècie humana, no existeixen. Per definició, el “racisme” és una ambigüitat. Quan parlem de “racisme”, ens estem referint a una jerarquització de preferències i valors culturals d’una societat en què han estat socialitzats els seus membres.
Un racista pur i dur, seria aquella persona que creu fermament en la superioritat dels valors del seu grup cultural. Una superioritat cultural natural (suprematisme).

Comentaris: 0

Pàgines

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic