Fa força temps que una colla d’amants de la música i del seu format més icònic, el vinil, ens reunim un o dos dissabtes al mes, al matí, per escoltar un àlbum.
Hi ha un ponent, que és qui tria el disc, i uns oïdors, que escolten una exposició, normalment se’ns situa en l’època en què l’àlbum va ser editat, se’ns explica la biografia del grup i, allò que agrada més, les anècdotes, curiositats i tafaneries que envolten tot sovint les grans bandes de pop, rock, jazz, i el que convingui.
L’hora triada és

Trobar pis a Andorra és com la plaga bíblica de les llagostes però en comptes d’un èxode massiu pel desert ha provocat una fugida cap als portals Idealista i Fotocasa. Actualment si ja tens habitatge pots patir una rescissió de contracte, un augment desmesurat, que el propietari el posi a Airbnb, o que vulguis marxar perquè en el bar de sota fan spoilers amb els gols perquè el senyal de televisió els arriba abans que a tu ja que tenen el paquet d’Andorra Telecom, i el teu és pirata.

Sis minuts és el que dura el videomapatge dels frescos romànics a l’església de Santa Coloma. Sis minuts durant els quals el visitant pot apropar-se molt a l’absis i veure com es construeix i deconstrueix tot un món: sants, apòstols, arcàngels, coloms… pintat amb uns colors vius, fascinants.

El Segre i el Cinca són com el Tigris i l’Éufrates de la meva no gaire mítica biografia.

Octubre. Temps de reptes i de cerveses (benvingut Oktoberfest). De colors d’una tardor que es resisteix a envermellir. I de pensaments com aquest de Thomas Wolfe, que va néixer tal dia com ahir: “El país és tan gran que no es pot dir que hi hagi un sol octubre”.

L’he trobat citat, Wolfe, per una de les biblioteques que més està dinamitzant l’#octubrebibliotecario, un dels reptes que proliferen per la xarxa i que segueixo amb atenció.