Qui no s’ha perdut mai durant hores entre les pàgines d’un dels llibres de Tria la teva aventura que a Espanya ha editat durant anys Timun Mas? Doncs això mateix és el que ens ha proposat Netflix amb el capítol Black Mirror: Bandersnatch ara fa uns dies de la mà del creador, Charlie Brooker.

La convocatòria d’aquest vespre és per denunciar l’empobriment de la classe mitjana.

Calen contrapesos en defensa de la democràcia.

Temps d’anys rodons. Suposo que cada any n’hi ha, però no sempre ho sabem o hi prestem atenció. Quan convius amb algú superaficionat al cinema, com és el cas, no et poden passar per alt els 80 anys de dues pel·lícules que han fet història: El mago de Oz i Lo que el viento se llevó. Ben diferents, tot i que el director de la primera va ser un dels tres de la segona.

Els qui ja duem anys, en això de doblar el llom per guanyar-nos les garrofes, hem patit en nombroses ocasions (més de les que no es mereixeria ni el nostre pitjor enemic) un sopar d’empresa: ja sabeu, aquella trobada de feina on ningú t’estalvia presenciar com el teu cap de secció clou la festa ballant la conga amb la corbata lligada al cap –amb els pantalons pujats, en el millor dels casos.

Per sort, els darrers temps s’han anat imposant noves tendències que podrien liquidar per sempre unes celebracions infernals on, per no