Estilites d’Andorra, l’últim mapa publicat, fins ara, de la cartografia poètica que va traçant amb perseverança l’amorós explorador Manuel Montobbio, és una mostra primorosa de la seva creativitat, plasmada en escrits de naturalesa diversa (vegeu els precedents a manuelmontobbio.net), i referendada amb el seu tarannà idealista de traductor de mons per a l’entesa, la fraternitat i el desenvolupament de pobles i cultures distants.

El ‘tuit’ de Cinca explotant un error nostre, decisiu perquè DA perdés la majoria absoluta.

Amb aquesta frustració contínua del paper de la maternitat, em vaig tornar a apuntar a una d’aquelles xerrades en les quals totes les mares esperem que ens donin les fórmules màgiques per no fer allò que ja sabem que fem malament però no sabem com deixar de fer-ho. La conferència em va introduir en el món de la disciplina positiva. Una de les expertes que més ha escrit sobre aquesta manera d’educar, Jane Nelsen, parla de la gratitud, de l’amabilitat lligada a la fermesa, i sobretot de negar el càstig.

L’altre dia ja ho deia: algunes rodes de premsa convocades els últims dies pels partits polítics no es mereixerien ni un trist breu als mitjans de comunicacions. Malauradament, avui ho he de reiterar: la campanya està a punt d’acabar amb la baixa intensitat amb què es va iniciar. Si algú esperava grans anuncis o idees brillants amb què s’il·lusionaria els electors –encara que fos tan sols una mica– s’ha equivocat de totes totes.