
La notícia de la mort d’Albert Salvadó reobre una capsa de records i lligalls de lectures apassionades. Fa un any llarg que vaig gaudir per últim cop de la seva conversa intel·ligent i divertida. Mentre l’escoltava, albirava inicis d’històries versemblants al fons dels ulls incisius que somreien des de la talaia de la saviesa adquirida i el talent innat.
Quan només havia resseguit els primers paràgrafs de Els ulls d’Anníbal, l’Albert va augurar que m’agradaria molt.