Col·laborar en una utòpica Espanya progressista o entregar l’Estat a forces reaccionàries.

No haurà escapat a ningú, crec, que fa poc vam acabar la campanya electoral. De fet, és força possible que encara s’estigui parlant dels seus efectes el dia en què es publicarà aquest article. En tot cas jo, com molts, vaig estar consultant els resultats a la premsa i altres mitjans de comunicació després del tancament de les urnes. Vaig tenir la sorpresa, però, que aquell dia dels comicis la primera campanya que em va saltar a la vista no va ser l’electoral, sinó la campanya per l’IRPF del 2018. I va ser així no per un diari, sinó per gairebé tots.

No el confondrem amb l’homònim d’Osona. Em refereixo al Sant Pere de Casserres del Berguedà, petit priorat de curta durada del monestir benedictí de la Valira, Sant Cerni de Tavèrnoles o Tavernoles, per a la gent d’Anserall. Se situa al bell mig del Baix Berguedà, prop de la població de Casserres, en plena depressió central, molt per sota de la muralla que conforma la serra de Queralt, just als peus dels serrats del Gall, la Paleta, dels Quadros Llargs, els Bandolers, els Lladres i Cal Daniel.

A 1”1 per al final, Okoye clava un triple –fora de temps?– i certifica una remuntada del Saragossa per provocar la tercera derrota consecutiva del MoraBanc. Els d’Ibon Navarro guanyaven de 17 punts al tercer quart (62 a 45). Per al tècnic basc aquest partit no era una final, però per la lluita per assolir la classificació per al play-off es podria considerar més que un partit on no hi ha res en joc. L’afició, els jugadors i la junta es veien guanyadors. Navarro potser no tant.

Tota la nostra vida està programada, incloses les formes de pensar i d’actuar.