És cert i totalment evident que de Giorgi Shermadini només n’hi ha un. No descobrirem tampoc aquí la sopa d’all. Amb el gegant georgià es va encertar totalment, i això que el center venia del Cantú. Necessitava tornar a posar-se a l’aparador del millor bàsquet europeu. L’ACB era el millor lloc i el MoraBanc va jugar per a ell, gràcies a una bona connexió amb Albicy. Aquell equip va demostrar molt d’equilibri i combinava el joc interior amb el joc exterior.

Xavier Espot pretén fer-nos creure que els vuit anys demòcrates no tenen res a veure amb ell.

L’audiovisual ens penetra la consciència. Fins que no posem cara i ulls a la violència masclista, amb una professora que va anar a córrer i no va tornar a casa perquè va ser violada i assassinada. Fins que no veiem aquell nen inflat d’ofegament a una platja. Fins que la televisió no fa novel·les i sensacionalitza aquests fets, no ens despertem. Cal saber tant de la investigació de l’assassinat? Si fos germana meva no m’agradaria que tothom sabés com, on i quan va ser violada. Però bé, aquest és un altre tema.

Un cap de Govern no pot utilitzar aquest terme per referir-se als ciutadans que es manifesten, ni que sigui retòricament.

L’any 1896, la notícia d’un parricidi va commocionar els habitants de les valls andorranes així com els veguers que havien d’impartir justícia i castigar els criminals. Manuel Baco, instigat segons deien els veïns per la seva dona, Rosa Albós, que no tenia bona relació amb la seva sogra, va assassinar la seva mare, Maria Calva, al llogaret d’Engordany a cops de maça per interessos econòmics.