Andorra no és pas ben bé un lloc on reconeixem mèrits ni homenatgem fets i accions de persones que s’ho mereixen. Més aviat diria que és un país en què s’idolatra i es promou la mediocritat, sense gairebé mai tenir presents la vàlua i el compromís individual. Així ve a tomb de referir-se a un cas concret que val la pena destacar.
Aquests dies he recordat el naixement de la ràdio pública, l’1 de gener del 1991.