Com a membre de la que, la gens sospitosa de marxisme Fundació Reig, acaba de redescobrir com a classe treballadora, em costava ja Déu i ajuda decidir –i costejar– el menú de cada dia molt abans que la dieta es convertís en objecte de batussa política. Electes de diferent pelatge, tertulians i espontanis s’esveren i esbronquen pel que poso o no al plat.  I jo, acollonida, vaig a comprar el trosset de vedella ecològica camuflada per si algú m’assenyala com a nostàlgica del politburó.

En plena transició ecològica, marejats per tants missatges diferents i a voltes contradictoris, els habitants de les nostres valls veiem com, a poc a poc i sense que ens n’adonem, la bretxa ecològica es fa cada dia més gran. És cert que la nostra petjada de carboni és important i que Medi Ambient s’esforça des de fa anys i quasi sense recursos per fer-nos canviar de model.

M’estiro al sofà, encenc la tele i l’ordinador. Mentre aquest segon aparell carrega, veig que en el primer anuncien un programa de talents infantils. Mai m’ha agradat massa aquest tipus de programes en els quals s’exposen uns talents incipients i que s’acaben creant falses expectatives en unes ànimes que es pensen que allò és el més bo que els passarà mai a la vida. Un adult que hi participi, en un d’aquests formats, sabrà relativitzar tot el que li passi mentre duri aquella aventura televisiva.

Tot i que la major part de la població pensa que els bibliotecaris llegim tot allò que passa per les nostres mans, he de dir que no és cert, com a mínim en el meu cas. Certament, és una professió agraïda, i l’oportunitat de viure en permanent contacte amb el món editorial i totes les novetats que surten al mercat és tot un privilegi.

Peralta i Gavasa conformaven l’entorn més allunyat de la capçalera de l’antic Comtat d’Urgell, la vall d’Andorra. Aquest territori, aragonès de fa força anys, fins al 1956 va formar part del Bisbat d’Urgell. Aquesta pertinença el relacionava amb el record del projecte dels comtes d’expandir-se cap a Occident, cap a Montsó i Barbastre, fites llunyanes i quimèriques que havien de cosir un país que englobava riberes del Cinca, les dues Nogueres, el Segre amb el Valira, i el Cardener.

Els resultats de l’enquesta del segon semestre del 2021, que es van donar a conèixer a les portes de Nadal (BonDia, 22 de desembre 2021), venen a confirmar que s’estan consolidant dues Andorres enmig d’una fonda fractura econòmica i social.