Ahir mateix publicava un primer article on començava a explicar els canvis abordats per Demòcrates per Andorra amb la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública.

El passat 30 d’octubre es va votar el projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública i amb aquest, Demòcrates per Andorra, com aquell que no se n’adona, desmantellava al mateix temps tota l’estructura de la funció pública andorrana.

La meva vida sempre és plena de projectes, de vegades dispersos, però quasi sempre fascinants.

L’administració pública és un dels pilars que garanteixen l’Estat de dret i la millor garantia que les normes i els procediments legals s’apliquen al conjunt dels ciutadans de manera ordenada, transparent i igualitària.

Ja he escrit en alguna altra ocasió que en l’actual aritmètica del Consell General, amb 22 representants de DA, la majoria absoluta s’utilitza per imposar lleis i silencis. De fet aquella majoria s’ha anat deformant en una espècie de dictadura parlamentària, polidament revestida de procediments democràtics però que imposa sovint els seus desitjos com si estiguéssim en un règim autoritari.

Des de fa mesos, el Partit Socialdemòcrata estem explicant i denunciant que l’any 2013 el Govern d’Andorra deixarà d’ingressar al voltant d’uns 20 milions d’euros provinents del sector financer respecte de la contribució del sector l’any passat, davant la més absoluta passivitat del cap de Govern i del ministre de Finances.
Aquest fet ha estat exposat a l’opinió pública pel PS, ja que el punt de vista del Govern i del grup parlamentari de DA encara no el coneixem a hores d’ara.
Aqu

En la tribuna publicada en l’edició del BonDia del 19 de febrer del 2013, fa gairebé un any, vaig exposar la meva opinió relativa a la necessitat d’avançar cap a una  transparència més gran en l’activitat financera.
En aquesta línia escrivia el 19 de febrer de l’any passat que la Unió Europea havia decidit avançar en la implantació de la taxa sobre les transaccions financeres en la qual ja s’havien posat d’acord, ara fa un any, onze països de la Unió.
Un any després l’evolució segue

Paraula un xic estranya en el nostre món actual, on sembla que tot (o gairebé tot) s’hagi d’aconseguir al moment.
Tothom, i és ben natural, vol aconseguir alguna cosa. Uns alguna cosa més crematística, més material, alguns una d’enfocada a la professió, d’altres una de més de tipus emocional i/o sentimental, encara d’altres potser una de caràcter espiritual.

En els darrers dies el Govern de DA està tirant coets de comunicació assegurant que s’han creat moltes empreses noves i que hi ha un paquet de milions d’euros d’inversió estrangera que van arribar a Andorra durant l’any passat.
Em sembla un error i també una enganyifa que es vulgui albirar una mena de sortida del túnel amb un creixement inexistent que segueix reiterades caigudes de renda.

M’estava netejant les meves sabates blanques, que ja no ho eren, per l’ús constant s’havien tornat groguenques. I en tractar de fer-les tornar blanques vaig recordar una cosa. Un tracta de tornar a tenir el color blanc, com l’aura que diuen que portem cada un de nosaltres en la nostra vida.

L’hàbit de la preocupació pot posar malalt el més sa. Sèneca digué: “Qui s’angoixa abans de temps, s’angoixa més del que és necessari.” La preocupació, l’angoixa i l’ansietat produeixen molts mals físics que no es poden curar si no s’educa la ment. Molts mals d’esquena, migranyes, cansament general, tensió nerviosa i alguns càncers d’estómac són produïts per problemes psicològics.
Tothom ha de saber que inútil que és preocupar-se i que dolent que és per a la salut.