Context internacional, pressupost i eleccions.

El meu últim i inesperat amic, un senyor que té 94 anys i em tracta de vós, com li agrada a Antoni Morell, em demanava l’altre dia que practiquéssim un periodisme menys agressiu, més constructiu. De veritat que ho intento, Sr. Badia, però miri el que proposava la ministra Gelabert l’altre dia: estimular la incipient indústria audiovisual amb una partideta anual de 100.000 euros sense haver de passar per la repartidora en què s’han convertit les subvencions del ministeri.

Bona part dels jugadors del Lusitans van tornar als seus països amb la cua entre les cames. Van signar un paper –mullat?, ja es veurà– on el club es comprometia a pagar-los tres nòmines que els devia en un termini de 10 mesos. No són els primers que ho fan, i com no millori la situació, tampoc seran els últims. D’altres s’han quedat aquí tirant d’estalvis per cobrar algun dia el que els pertoca.

En política, com a la vida, no només és important el que es diu, sinó el que es fa i com es fa. I d’aquí que resulti tan interessant analitzar les imatges que ens va deixar la reunió del cap de Govern, acompanyat per dos dels seus ministres, amb les associacions empresarials i sindicals per exposar el contingut de les mesures socials, la setmana passada. La distribució dels elements que apareixen a la foto és un aspecte a valorar. A la taula, els representants de l’executiu, i just al davant, els membres de les patronals.

Les vaques sempre hi són. El prat canvia de color mentre van menjant herba. Ens agrada posar-li nom a alguna d’elles. També veiem cavalls. Arribem a l’escola. Al costat també hi ha una granja i veiem com els tractors porten la palla. Ell s’inventa que té una granja i que treballa cada dia i m’explica que celebra els aniversaris de totes les vaques amb un pastís d’herba amb xocolata. Aleshores quan arribem a casa juguem a la granja de Playmobil, en ella hi viuen també les girafes de l’arca de Noe. I posa palla al tractor.