El 26 de gener passat, tots els mitjans de comunicació omplien els seus espais amb una terrible notícia: Julen, el nen que havia caigut dins un pou a Totalán, Màlaga, era trobat sense vida. Una tragèdia, sens dubte, que ara entrarà en el terreny de la recerca per part de la policia per establir responsabilitats.

Tot ha passat ja, però podríem fer una anàlisi de la cobertura mediàtica de l’incident. Van ser tretze dies d’omplir telenotícies, programes del cor i tertúlies.

Progressistes-SDP s’oposa frontalment a les reformes del Codi de relacions laborals i de l’Administració pública impulsades, amb calçador, pel Govern de DA aquest final de legislatura.
La darrera d’aquestes reformes, la de la Llei de la Funció Pública, no compta amb l’aval de ningú que no sigui DA, i per tant, i en funció dels resultats electorals de la nit del 7 d’abril, se li preveu un recorregut poc més que breu.
Faig meves unes paraules pronunciades fa uns dies per Òscar Ribas quan reclamava que es tornés a

Ens endinsem de nou en un bocinet de la història d’Andorra de la mà de Franz Schrader, geògraf, alpinista i cartògraf (Burdeus, 1844) a qui devem en gran part el coneixement de la cartografia dels Pirineus.

Schrader va créixer amb una gran avidesa per aprendre tot el que estava relacionat amb la literatura i les ciències a més d’apassionar-se per les llargues excursions a les muntanyes que alimentarà amb la lectura dels grans viatgers que conten les seves ascensions a les muntanyes pirinenques.

Mentre la majoria de països, regions, ciutats i fins i tot municipis pugnen per diferenciar-se de la resta i oferir als potencials visitants precisament allò que els fa singulars i que no podran trobar a un altre lloc, Andorra continua incomprensiblement immersa en l’obsessió per reproduir models existents i imitar els veïns en lloc de potenciar i fer valdre les seves singularitats.

The Shopping Mile, el paraigua sota el qual s’agrupen i uneixen esforços les associacions de comerciants de les avingudes Meritxell i Carlemany i de Fener Boulevard

“Restaurant fatxa a Soldeu”. L’Assemblea Nacional Catalana d’Andorra –es fan dir així– ha emès el veredicte inapel·lable sense necessitat de demanar-li la versió dels fets al presumpte fatxa. La trobaran a la competència. Amb la proverbial equanimitat llacista, l’ANC-A, uf, en fa prou amb la versió del tal Jordi, un particular elevat a la categoria d’heroi de la causa perquè, ui, pobre, va entrar en un bar i li van dir “estic fins als collons de vosaltres”.

Hi ha frases que són com les faltes que llança Messi. Sembla que no tinguin perill però a mesura que la pilota s’acosta a la porteria t’adones que són imparables, letals. Frases que es diuen com si no res però que tenen efectes retroactius, presents i futurs. Com aquelles borratxeres de les pel·lícules que, al final, acaben en casament.

Un familiar va pronunciar dues d’aquestes frases durant un sopar.