La CASS, un instrument social

Avui tenen lloc les eleccions al consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la CASS. Hi estem convocats 13.344 pensionistes, 14.950 empresaris i treballadors per compte propi i 37.839 assalariats, que escollirem quatre membres dels vuit que configuren l’òrgan d’administració de la CASS. Enguany podem comptar amb quinze candidatures, set de les quals opten a la representació dels assalariats, sis per als pensionistes i dos per als empresaris i persones que realitzen una activitat per compte propi.

En aquesta convocatòria ens han facilitat el vot durant més dies i hem tingut força informació de totes les candidatures. Alguns pensaran que es poden fer més coses, i és clar que sí, però és un començament. Accions, tots elles, que han de redundar en més participació. No es pot repetir la participació del només 3,37% dels cotitzants. No ens ho podem permetre. Amb quina legitimitat els representants prendran decisions que ens afectaran a tots i totes? Com algú ha dit, no hi ha excuses.

Són molts els temes que preocupen i que han estat anunciats insistentment pels presidents i directors de la parapública: sostenibilitat, l’augment de la cotització i de l’edat de jubilació, dèficit del fons de reserva de jubilació; control rigorós de les despeses; avaluació de les inversions, eficàcia i eficiència; control dels possibles abusos del sistema; pensions dignes; una administració electrònica; una major transparència, requisit que hem d’exigir als nostres representants i a la parapública en general. Hi ha propostes que el PS fa temps que ha expressat i intentat tirar endavant: combatre per aquest instrument social que combina aspectes contributius i solidaris per evitar situacions de pobresa i marginació i contribuir a fer-lo millor reconeixent, entre d’altres, drets com una assegurança d’atur contributiva. Malgrat que Andorra sigui un país ric té un sistema de protecció social molt poc desenvolupat: en pensions només s’inverteix el 2% del PIB, quan la mitjana de la Unió Europea és una mica més de l’11%.

La CASS constitueix la principal font de finançament de la sanitat seguida de les contribucions privades. És un sistema que ha d’autofinançar-se. Aquest sistema de finançament no garanteix l’equitat: el 75% i el 90% de les despeses per actes efectuats o prescrits per professionals de la salut i despeses d’hospitalització, respectivament, estan coberts per la CASS, però el 25% i el 10% restants corren a càrrec dels usuaris, fet que pot suposar un problema per a la població en situació de precarietat. Com sabeu, el sistema no és de cobertura universal i està lligat essencialment a l’activitat laboral.

Molts em direu que el canvi i millora del sistema no només depèn de les accions d’aquesta representació dels assalariats, jubilats, autònoms i patrons i que és determinant el paper dels quatre representants del Govern. D’acord... Però sí que pot començar a plantejar propostes com l’assumpció d’un nou sistema de finançament de la sanitat acompanyat de l’adopció de mesures de fons que incideixin sobre les causes que provoquen l’increment dels recursos destinats a la salut, o l’exigència d’un sistema d’informació sanitària global a partir del qual es puguin establir actuacions per millorar l’eficiència i reduir la despesa en el sistema i prioritzar-les en funció del seu impacte i viabilitat. Des del Consell d’Administració es pot contribuir a exigir al Govern perquè defineixi els mecanismes perquè el sistema de finançament que garanteixi l’equitat i la sostenibilitat del sistema de salut i la universalitat de la seguretat social. Per fer-ho ha d’establir una política impositiva que redistribueixi la riquesa.

Desitjo i espero una participació més alta i poder tenir uns representants avalats per una majoria important. Encara tenim unes hores per exercir el nostre dret. Ens hi juguem molt: una part important del nostre benestar i dels nostres drets socials.