Ja deu fer deu o dotze anys que, per allò de la modernitat o de l’homologació amb l’entorn geogràfic, el CRES va començar a fer enquestes de diverses qüestions que pertoquen a la nostra societat i concretament aquelles que es refereixen a l’“opinió política”.
Ha estat el cas, amb la que es va dur a terme entre mitjan mes d’abril i principi de maig, amb profusió de dades i percentatges que ens ha fet pampalluguejar els ulls i estrènyer l’esperit.

Els darrers mesos, al fil del debat de la taxa verda sobre els carburants, s’han fet consideracions que m’han sorprès en relació amb el vehicle elèctric i el seu futur.

La proclamació de la Constitució Andorrana, l’any 1993, va comportar la desaparició d’institucions andorranes ancestrals, com el Tribunal de Visura o Veedoria, que arbitrava sobre qüestions referents a límits, finestres, parets mitgeres i servituds veïnals. Aquest es reunia in situ quan hi havia un litigi entre veïns, i estava composat en primera instància pels dos cònsols de la Parròquia i dos consellers del Comú, acompanyats per un dels notaris del Principat.

La brusca i sobtada aturada a l’economia que ha comportat la crisi sanitària ha suposat una violenta sacsejada a les empreses del país.
Les institucions (Consell General i Govern) van intervenir ràpidament per aportar la liquiditat que la interrupció de l’activitat hauria fet trobar en falta. Va ser una bona actuació que els progressistes vam compartir.
Mentrestant, l’activitat econòmica no havia experimentat mai una aturada semblant d’ençà dels anys seixanta del segle passat.

He estat seguint de prop les diferents polèmiques que han seguit les propostes d’aeroport aquí a Andorra. El projecte de Grau Roig va rebre de seguida de la mà de totes les persones a qui el medi ambient els sembla important per la imatge d’Andorra. També ho va fer dels qui veuen certa incompatibilitat entre apostar per l’aviació, gran consumidora de carburant, i una voluntat sovint manifestada pels estaments públics de vetllar per la sostenibilitat del planeta.