La clau són els comportaments

La transformació hauria de ser un element intrínsec i permanent a qualsevol empresa i organització pública o privada. Els hàbits, la digitalització, la globalització, l’evolució dels valors, la tecnologia, entre altres, són factors que cada cop evolucionen més ràpidament i l’adaptació a aquests canvis són imprescindibles per mantenir-se en el mercat. 
Els darrers anys el tema més recurrent en la majoria dels consells d’administració i les direccions generals de les empreses possiblement sigui la transformació digital. Tots ho tenen identificat com un repte i una necessitat irrenunciable. Canvis recolzats en la tecnologia, encaminats a generar nous models de negoci; a crear nous productes i serveis; a redissenyar els processos de presa de decisions, de producció, administratius o de venda; o a repensar la relació amb el client i els proveïdors introduint nous canals. 
Però compte, transformació és molt més que la transformació digital. La transformació està associada a qualsevol canvi. L’adquisició i integració d’una altra empresa, un procés d’internacionalització, la implantació d’un nou model comercial, l’externalització de part dels serveis, les innovacions tecnològiques... Tot, absolutament tot, implica un procés de transformació. 
Normalment dur a terme aquests canvis requereix una gran inversió de diners i temps, i sovint acaben generant més frustració que resultats. Un fracàs que acaba fent abandonar o desvirtuant molts projectes a mig camí. Quan això succeeix, apareixen les excuses que compren la tranquil·litat dels directius: “El mercat encara no està preparat”, “la tecnologia encara no ha evolucionat prou”, “els nostres empleats no ho entenen”, “el dia a dia no ens permet canviar la forma de treballar”, “millor esperar a veure com acaba la crisi”... Excuses i més excuses.
Davant del fracàs la qüestió no és si convé abordar un procés de transformació, això no es posa en dubte, la qüestió és si estem fent una bona aproximació al procés de transformació. La resposta sovint és no. La clau és entendre que el centre de la transformació no són un canvi de tecnologia, un nou procés productiu o la interacció per un canal digital. L’èxit dependrà de si som capaços de canviar els comportaments de l’organització i les seves persones.  
La majoria de transformacions són impulsades des de d’alt de forma visionària i tractades com un projecte puntual. Es vol propiciar un canvi sense canviar el context dels empleats ni els comportaments individuals i col·lectius. El resultat acostuma a ser un xoc entre el que saben i estan acostumats a fer l’organització i les seves persones i allò que es pretén impulsar. Si volem fer quallar un procés de transformació cal que tots els implicats entenguin perquè es fa, participin en el disseny i la implantació, i percebin canvis reals en les maneres de fer dels seus superiors i col·laboradors. 
Les empreses, amb els anys, són màquines de generar i consolidar comportaments individuals i col·lectius. A mesura que arrelen es veuen com identitaris, com una part indissociable de l’organització i acaben creant una zona de confort i seguretat que els fa impermeables als canvis. Una situació que es tradueix amb sentències com ara: “això sempre ho hem fet així”, “estem perdent l’essència del que ens ha fet grans”, “això no hauria passat mai fa un any” i un reguitzell d’afirmacions que no ens permeten mirar endavant ni reaccionar als ràpids canvis que pateixen  l’entorn, els clients, els proveïdors o els empleats.  
Canviar els comportaments, la manera de fer, vol aprenentatge i temps. Si unilateralment i de forma sobtada imposem els canvis generarem por. Por al canvi. El primer que cal és prendre consciència de quins són els comportaments que tenim arrelats; segon, identificar quins hem de canviar per propiciar el procés de transformació; tercer, definir com han de ser aquests nous comportaments i, quart, generar una sistemàtica de seguiment que ens permeti comprovar que els nous comportaments van arrelant.
Davant un món tan canviant les empreses han de treballar la capacitat de transformar-se. Si l’adquireixen tindran un avantatge competitiu molt valuós i diferencial.