Hi ha dos desideràtums, a la pàtria andorrana, que apareixen i desapareixen de la palestra pública, ara l’un ara l’altre, com a solucions idònies als dèficits de les infraestructures viàries d’accés al país: són l’aeroport i el ferrocarril. Una vegada més, han tornat a aparèixer, ara conjuntament, gràcies a la Jornada de debat de la Confederació Empresarial Andorrana, que els va incloure com a tema estrella. Les conclusions van ser: un zero a l’aeroport i un excel·lent cum laude al ferrocarril.

Aquesta vida de hàmster girant la roda porta a buscar entreteniments innocus però laboriosos. Personalment, confesso el plaer d’acarnissar-me detectant i exterminant qualsevol rastre de llenguatge políticamentcorrecte i cagapoquito que trobo en benintencionades notes de premsa a l’ús dels temps que corren. Consti que no és fàcil: t’ho colen com a ajudats per una mano de dios. Per exemple, deixen lliscar subreptíciament frase tan aparentment innocent com les persones desocupades.

Sobre el jazz, algú deia l’altre dia en una publicació, que ens dona els bons dies de dilluns a divendres: “acaba semblant una música que fa giravoltes, que evoluciona i es mou, però sense arribar enlloc”. Potser té raó, sobretot en uns moments com els actuals, que si alguna paraula defineix el nostre món ara és incertesa. No és millor l’evolució del moment?

Sota aquest nom, sis comuns, juntament amb el ministeri de Cultura, ens hem unit per donar un nou impuls a la nostra apreciada cultura, que tant està patint els efectes d’aquesta crisi mundial. Un petit alè de suport que permetrà a més de 100 artistes i prop de 50 tècnics i empreses del sector cultural tornar a oferir el seu talent i dedicació per a tots nosaltres. És tan sols l’inici, no és suficient, tampoc solucionarem el problema d’arrel, però hem de fer el primer pas perquè així sigui.