Segons el Diccionari de l’IEC, escriure és “representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper o un altre material, amb una ploma, un llapis, etc”. Fàcil, oi? Prova d’això és que qualsevol infant amb uns quants anyets està prou capacitat per fer-ho sense gaire entrebanc. El problema comença quan hom ja sap escriure i, a més, vol escriure.

Un any més, força més tard que habitualment a causa de les estranyes circumstàncies que hem viscut aquests darrers mesos, el ministeri de Cultura ha publicat les subvencions que atorga als nous projectes culturals i a les associacions, i m’ha agradat molt veure que de nou hi haurà una nova fornada de discs de música andorrana. Els conjunts veterans, com Persefone i Hysteriofunk, podran enllestir els seus respectius sisens discs, els dos degans de la música andorrana empatats a produccions discogràfiques.

Després d’aquesta crisi extraordinària caldria redibuixar, repensar Andorra.
El que ha fet la pandèmia és posar de manifest molts problemes que abans ja hi eren. Ha estat un test d’estrès per veure què aguanten les institucions i les persones en un entorn que no hem vist venir però que sí que estava anunciat. I ha estat un escenari incontrolable per la manca d’experiència i per les errades en l’àmbit polític.

Atònita i trista.

Atònita i trista en llegir l’article que va publicar aquest rotatiu informant que ArtalRoc estava en la corda fluixa. De fet la sala d’exposicions dedicada a les arts plàstiques no existirà en un temps breu. ¿M’estàs dient que al meu país se li treu l’espai expositiu d’arts plàstiques de referència del Govern d’Andorra? Sí.

Atònita i trista perquè no s’ha fet una consulta ciutadana sobre el nou enfocament d’aquest espai.

Som la professió que exercim, la memòria que conservem i els compromisos ètics que adquirim, perquè, més enllà de les màscares amb què ens disfressem, aquests trets ens defineixen com a persones. Jo soc professor. He fet de coses molt diverses a la vida, però soc professor. He fet de cambrer per pagar-me els estudis, sense adonar-me que aprenia tant a la barra del bar com a la universitat (ja sabeu que als bars s’aprèn molta filosofia i molta gramàtica parda).