La cova de la Margineda
La cova de la Margineda, o més tradicionalment coneguda com la canya dels Pujols, es troba a la part alta de les feixes i conreus dels Pujols, en una zona de roca calcària al peu del Roc de Persoma.
Es tracta d’una cavitat càrstica excavada per l’aigua en la roca calcària, d’uns 100 metres de recorregut. És, per tant, de petites dimensions, i no suporta la comparació amb d’altres, com la Fou de Bor a la Cerdanya, les que s’obren al Montsec i, encara menys, les que hi ha a l’Arieja; no obstant això té el mèrit de ser la de major llargada, horitzontal, del país. Cal tenir en compte que a Andorra les roques predominants són esquistos i granits i el calcari és una roca minoritària.
Va ser utilitzada pels propietaris d’una de les cases d’Aixovall per tancar-hi les ovelles, i per aquest motiu té l’entrada tancada per un mur de pedra d’uns dos metres d’alçada, amb un portal al mig, on antigament hi havia hagut una portella de fusta; és una composició similar a la de l’entrada de la cova de la Tuta, a Castellar de n’Hug, i resulta ser l’única cova murada d’Andorra. A l’esquerra, l’entrada acaba en un cul-de-sac, mentre que a la dreta continua cap a l’interior per un passatge que antigament els pagesos havien tapiat amb un mur de pedra seca per evitar que hi entressin les ovelles.
Per penetrar cap a l’interior cal superar dos passos molt estrets, tipus gatera, el segon dels quals dona accés a una sala amb les formacions típiques de les cavitats calcàries, estalagmites i estalactites, algunes amb forma de petits tubs. Malauradament, ja quan la vaig visitar per primera vegada, a mitjans dels anys setanta del segle passat, ja estava degradada, amb part de les formacions trencades o arrencades. Un passatge comunica amb una segona sala, aquesta sense formacions, des de la qual un tub molt estret i en forma de doble L dona prop de l’entrada, tot completant un circuit.
La cova no deixa de tenir la seva història. Els habitants d’Aixovall expliquen que un cop hi van tancar un gat a l’interior i que aquest va aparèixer al Grau Negre, la carretera d’Os de Civís –pots comptar per on es va escapar l’animaló–. A la tardor del 1944 va ser utilitzada com a refugi per un grup de maquis antifranquistes, en el decurs de les operacions secundàries que van acompanyar la invasió de la Vall d’Aran i la gent del país recordava veure-hi la llum de fogueres a la nit. Mossèn Jaume Argelagós, el rector de Sant Julià, quan una nit es dirigia al poble es va topar amb un parell d’ells que estaven fent guàrdia al pont d’Aixovall, el van aturar i quan es va identificar i va explicar que anava a donar l’extremunció a un veí del poble el van deixar continuar sense més conseqüències. Al cap d’uns dies, en haver fracassat l’operació de la Vall d’Aran, van abandonar el país.
La cova va ser estudiada per primer cop per membres de la secció d’espeleologia del Club Pirinenc Andorra, a finals dels noranta. El seu accés és força difícil, ja que té passatges molt estrets, motiu pel qual la seva visita només és recomanable per a espeleòlegs experts. A més a més, com sempre cal fer en visitar espais del nostre patrimoni natural o cultural, cal ser el màxim de respectuós i mantenir net l’espai i el seu entorn, cosa que en aquest cas no sempre ha estat així.
Versió per a imprimir