Temps era temps, quan les esglésies romàniques d’Andorra eren tan blanques com la majoria de les esglésies ortodoxes russes: el material original, la pedra tosca, quedava amagat sota l’estuc blanc amb els detalls ressaltats en policromat.

Sempre he pensat que un dels punts en què podria millorar molt Andorra és en l’atenció que s’ofereix al públic. Generalitzar mai és just perquè paguen justos per pecadors, però crec que podem fer molt més en aquest terreny. Vagi per endavant que ho dic amb un ànim constructiu, però fa força més d’una dècada que tinc la sort de viure en aquest meravellós país i malauradament m’he trobat amb massa experiències negatives en aquest sentit. I em refereixo tant en l’àmbit públic com el privat.

Els governs reaccionen al terrorisme retallant arbitràriament els drets dels ciutadans.

Ara que la majoria dels directors, dels caps, estan de vacances aprofitem i xafardegem una mica d’ells i d’elles. Hi ha molts tipus de caps, com possiblement de treballadors, però ara toca parlar dels que estan per sobre. N’hi ha que simplement per això, per estar a dalt en l’organigrama, es creuen superiors i parlen als que estan per sota amb una prepotència insultant. Aquests són els que exigeixen impossibles, però potser ells no saben que ho són perquè mai els han fet.

Els mitjans de comunicació han intentat informar els darrers mesos sobre la redacció del projecte de llei de l’allotjament turístic. La falta de col·laboració del ministeri de Turisme ha fet, però, que aquesta tasca hagi estat difícil i la majoria de les vegades només s’ha pogut donar detalls d’alguns aspectes del text, però no de la seva totalitat.