Vivim al 2021 i a conseqüència d’això hem d’acceptar que moltes de les coses amb les quals estem familiaritzats acabaran canviant, si és que no ho han fet ja. Perquè els paradigmes, les consciències, certs valors i circumstàncies són uns altres. La vara que fem servir per a mesurar molts paràmetres no és la mateixa. A vegades, per a millor, unes altres no tant, almenys al meu modest entendre.
Però aquest és un altre tema.

Deixant de banda que pel corrent sanguini s’estiguin formant funestes bombolletes silencioses i en dos dies amics, coneguts i saludats us trobeu buscant alguna cosa amable a dir sobre la meva persona, el cert és que ara mateix em sento amb ganes d’acompanyar la Maria de West Side Story cantant I feel pretty, oh! so pretty; de saltironejar pels bassals amb Gene Kelly, de ballar el vals d’Andrei i Natatxa a Guerra i Pau, de clamar amb Napoleó: “Ciutadans!

D’una xarxa utilitzada bàsicament pel col·lectiu del món de la comunicació per transmetre l’última hora o la foto curiosa del moment, a una xarxa superpoblada on cada vegada guanyen més lloc aquells que es dediquen a escopir verí al primer que troben al seu timeline. Un resum molt simplificat? Segurament, però també cert en bona part. Twitter s’ha convertit en una mena de selva on la fauna que hi habita ha trobat que l’odi “ven i enganxa”, com deia la periodista Laura Rosel. Que tens un mal dia?

Creure o no creure. A un negre li diuen “negre de merda” però no troben proves o no les volen trobar. La víctima insisteix que li ho van dir i qui suposadament el va insultar ho nega. Aquell partit es va acabar amb el negre en qüestió mirant el partit des de la banqueta. A Vallecas, a un davanter ucraïnès de l’Albacete li van dir “nazi”. Aquell partit es va suspendre. El representant de Zozulya va dir: “No és un nazi, només és un patriota ucraïnès”. A qui creus?

Diuen que les crisis són una oportunitat. Llàstima que massa sovint no ho siguin per a tothom. Així, malgrat que el coronavirus ha portat més precarietat i pobresa i ha posat en la corda fluixa empreses de tota mida, el volum de nous multimilionaris ha crescut vertiginosament al món durant el darrer any. Ens sorprenia fa uns dies la revista Forbes, que publicava que el nombre de persones amb una fortuna de 1.000 milions de dòlars o superior ha registrat una explosió i ha arribat a una xifra sense precedents. En total són 2.755 persones, 600 més que un any enrere.