La paraula equilibri sempre m’ha agradat molt, i ara més que mai. Denota una pila de significats que he trobat al diccionari. Em quedo amb dos d’ells. El primer, el defineix com a harmonia o proporció en la distribució de les coses, entre actituds, qualitats morals, etc. El segon, apareix com a distribució ben ponderada de les coses. Grans definicions. M’agraden.
La humanitat en general ha quedat molt tocada en aquesta pandèmia. Uns, el més greu, han perdut éssers estimats d’una forma desoladora.

Un ha de reconèixer quan s’equivoca, és clar que sí. Per això hem de demanar públiques disculpes per haver-nos-en rigut repetidament d’un dels mantres estrella de la revolució dels súpers: “El món ens mira”. I tant, que els mirava. En prenia nota com si es tractés de De la dictadura a la democràcia, el manual per a revolucionaris boho chic de Gene Sharp, i sembla que els apunts han corregut a l’altra punta de món.

“Només vull trobar 11.780 vots.” D’aquesta manera pressionava l’encara president dels Estats Units, Donald Trump, el secretari d’Estat de Geòrgia, Brad Raffensperger, segons es pot sentir en l’àudio de la conversa telefònica entre els dos que va fer públic diumenge passat el Washington Post.

Hi ha ànimes cultivades, sensibles- i un xic pedants- a qui el concert d’Any Nou, el de debò, el que s’emet al món des de la sala daurada del Musikverein vienès, i no els succedanis, els sembla un xic populatxer. A les ànimes més simples ens encanta: no ens sentim en un nou any fins que no l’hem saludat al ritme de l’entusiàstica marxa Radetzky. I bona falta ens farà l’energia d’una victòria militar en l’any que se’ns tira a sobre.

Encetem any i és època de bons propòsits. Des que el virus va entrar a les nostres vides semblava que això dels bons propòsits havia de tenir algun efecte més immediat. Quantes vegades no hem sentit allò que aquest virus ens faria millors? Que ens ensenyava a valorar les petites coses? Que canviaria la nostra manera de viure? Doncs bé, 9 mesos després em sembla que n’hi ha uns quants que no han entès res.

M’han triat per acomiadar l’any. L’últim que tanqui el llum, vaig sentir que deien a la redacció del BonDia, i m’ho han encolomat a mi. Accepto el repte, malgrat  que no és gens fàcil ser original perquè, des de fa unes setmanes, tots els columnistes, tertulians i activistes de les xarxes socials van dient la seva –generalment les mil pestes– sobre aquest 2020.