Bon Dia tingueu!!
Ja hem passat els primers quinze dies llargs de confinament on tot ha estat reconeixements, bones paraules, ànims i l’esperança que tot això acabaria aviat. Però la crua realitat ha caigut sobre nosaltres i sembla que en tenim per a un altre mes com a mínim, sinó dos. Ha arribat final de mes, i qui ha pogut ha pagat les nòmines sabent que la meitat les tornaran  els empleats amb hores, dies o vacances.

No vull escriure obvietats, ni tòpics, ni tampoc no vull semblar pessimista, la gent que em coneix sap que davant situacions d’inestabilitat prefereixo sempre mirar-me el got mig ple. Però llegeixo l’advertència de Paul Krugman que “estem pitjor avui per afrontar una crisi econòmica que el 2007”, i a continuació em ve al cap el concepte fragilitat.
Autònom, crisi, coronavirus. Els resultats en una recerca bàsica amb aquestes tres paraules clau són pàgines que no animen precisament a l’optimisme.

En aquest quart article sobre l’art a Andorra vull fer una reflexió sobre els espais dedicats a l’art al país. Fent una ràpida recerca a Internet sobre espais artístics a Andorra, les primeres referències vàlides que apareixen són La peixera, l’espai gestionat per La Xarranca, i els Tallers d’art que es gestionen des d’Acció Cultural. Doncs bé, el primer és un espai a la part baixa de l’edifici ArtalRoc, petit, de vidre, al costat d’una carretera i amb cap encant.

El confinament ha posat en evidència el millor i el pitjor de la gent. Els nostres metges, infermers, però també els voluntaris, les caixeres, els professors, la policia i els bombers, per citar els més obvis, han manifestat la seva dedicació desinteressada per al nostre benestar.

La llei de mesures excepcionals i urgents, aprovada per assentiment pels 14 consellers presents a la sessió del dilluns 23 de març del 2020, va en la bona direcció per a intentar mitigar la crisi sanitària i les seves conseqüències econòmiques. 
La urgència en l’adopció, que els Progressistes no hem discutit, i la voluntat de fer costat a les institucions i serveis públics que gestionen la crisi, que hem manifestat des del primer moment, no ens poden fer renunciar al deure ciutadà de vigilància democràtica.
Aquesta llei, l’objectiu

Avui ho comentàvem amb un company de la redacció quan hem rebut el comunicat d’Autea sobre la necessitat de respectar el dret a la privacitat i intimitat i que les persones amb TEA no hagin d’utilitzar cap identificació visible. Doncs és clar que no. Per què dimonis ens hem de ficar amb ningú que va pel carrer pel motiu que sigui? Ara és l’hora de viure “confinats”, o de fer compres ràpides, o de necessitat terapèutica de sortir a donar un volt sense ficar-nos en la vida dels altres.