Deia ahir el cap dels banders, Ferran Teixidó, que aquells propietaris de gossos que avui dia encara no recullen els excrements dels seus animals quan van pel carrer no se’ls pot qualificar d’altra cosa que d’incívics. Hi estic d’acord. No serà que no s’hagin fet campanyes de sensibilització, que no s’hagi fet divulgació de les normatives i que no s’hagin posat facilitats.

L’FC Andorra ja no és aquell club que tothom menysté. Aquella entitat que necessitava tirar del juvenil per completar convocatòries o jugar els partits de primera catalana; buscar desesperadament un tècnic perquè quasi ningú els vol entrenar, més o menys, de manera gratuïta. Aquell club que només tenia l’objectiu de sobreviure. D’aquella etapa, només en queda el nom, i ara gairebé ni això, ja que tothom els coneix com l’equip de Piqué.

La setmana passada, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, el Govern va anunciar la posada en marxa del Servei integral d’atenció a la dona (SIAD). Es va comunicar que començaria a funcionar avui mateix i que s’ubicaria a tots els centres d’atenció primària del país de forma rotativa.

Per a mi, fer política és primerament intentar donar qualitat de vida a la gent del país, andorrans i residents. Aquest repte passa per la posada en marxa de polítiques efectives en l’àmbit sanitari, educatiu i social. També exigeix prioritzar el benestar dels joves, de les famílies i sobretot de les nostres padrines i padrins, que han fet créixer Andorra.

La qüestió és que cal dibuixar polítiques amb accions concretes i posar-hi els mitjans humans i financers.