Els ramats d’ovelles andorrans i estranys pujaven a començaments d’estiu a les pastures  de muntanya per les antigues vies ramaderes careneres, anomenades també carrerades i cabaneres. 

L’etern retorn és una concepció filosòfica del temps plantejada per l’estoïcisme, allà pel 300 aC, que postulava una repetició del món en què aquest s’extingia per tornar a crear-se. Sota aquesta concepció, el món era tornat al seu origen per mitjà de la conflagració, on tot cremava en foc. Un cop cremat, es reconstruïa perquè els mateixos actes hi tinguessin lloc una vegada més.

En l’etern retorn, com en una visió circular del temps, els esdeveniments segueixen regles de causalitat.

Comparar l’embaràs subrogat amb la prostitució és en la meva opinió aberrant.

Els ciclistes no són estimats per ningú. O quasi ningú. Sempre veig que fan nosa. 

És clar que hi ha feines i feines i que no totes es poden dur a terme mitjançant el teletreball, però cada vegada són més i moltes han cedit pas a aquesta manera de treballar a distància. El treball presencial és en molts casos herència d’una tradició laboral que només premia un horari marcat per una jornada i no tant la producció que s’aconsegueix en aquest temps. Si fem una reflexió, en moltes de les empreses en què treballem sobren cadires i taules. Si s’ha de vendre un producte, no cal tenir una oficina física, cal sortir al carrer.