Últimament es parla molt al carrer que la sensació de seguretat que abans existia a Andorra ja no és la mateixa que fa uns anys. La veritat és que no hi ha uns indicadors que ens portin a pensar que la situació hagi empitjorat molt, però la realitat que molts ciutadans perceben, potser també influïts per les notícies d’un món cada cop convuls, que ja no estem tan segurs al país.

Mai m’he queixat dels nombrosos problemes que m’ha donat el servei d’Andorra Telecom. Mai he reclamat un euro pels constants talls del servei. Mai m’he queixat de les tarifes desorbitades que cobren. Durant 15 anys he pagat religiosament totes les factures al dia. Però amb això sembla que no n’hi ha prou per rebre un tracte normal –ja no dic exquisit– del monopoli per excel·lència d’aquest país.

Superada d’aquella manera la consternació inicial, podem entretenir-nos en els aspectes menors dels atemptats de dijous. Doncs sí: a un servidor també el va sorprendre –o potser no, si hi rumiem una mica– que a la compareixença televisiva del conseller Forn, l’endemà mateix, l’home es preocupés de distingir delicadament entre les víctimes mortals. Segons ell, n’hi havia de “nacionalitat” italiana, belga, alemanya, portuguesa, nord-americana, argentina i també, és clar, espanyola.

Un any més, toca preparar la motxilla, les cames i els sentits per pujar al refugi del Comapedrosa a gaudir d’una de les fites artístiques més importants del país. Els dies 26 i 27 d’agost tindrà lloc la tercera edició del Festival d’art contemporani Com­ArtPedrosa, i no me’l penso perdre per res del món.

Fa poc, en un concert d’acordions a la Seu d’Urgell, vaig veure una nena que coixejava, no aguantava ni un minut asseguda a la cadira de rodes, s’aixecava perquè no podia estar-se quieta; com qualsevol nena volia jugar, i volia fer-ho amb la seva amiga, la Júlia. No sé ben bé a què jugaven però corrien perseguint-se, també ballaven, i tot sense parar de riure. En el moment d’aquesta persecució lúdica, la Júlia imitava la coixesa de l’amiga, i ho feia realment bé.

Els resultats donats a conèixer per la CASS sobre la rendibilitat del Fons de Reserva de Jubilació no són per llançar coets. I és que la rendibilitat mitjana amb prou feines s’apropa al 2%, exactament va ser de l’1,98%, una xifra que l’únic que té de positiu és que supera l’IPC, que es va situar en l’1,23%.