La culpa la té el meu amic Facu, que l’altre dia treia a la contra del diari una fotografia de Radio Andorra als anys 60, i m’hi va fer pensar una altra vegada. El contrast amb la perspectiva d’avui és demolidor i la causa del nyap és l’estructura –com es deu dir, mamotreto, en català?– que s’enfila des de l’antiga carretera general fins a l’esplanada principal.

Que el volant ens transforma a la majoria de nosaltres i treu el pitjor que portem dins és una evidència. Persones que de normal som civilitzades i raonables ens esverem amb aquell que no posa l’intermitent per girar o el turista que va literalment a 10 quilòmetres per hora en una via on, atenció, es pot circular a 40 i no a 60 o 70.

Van veure vostès fa uns dies aquella tan publicitada entrevista de Jordi Évole a Iván Redondo? Segurament vostès són més intel·ligents que servidora i van saber llegir entre línies i trobar-li algun interès a la qüestió, però personalment em va semblar un tostonarro suprem, molt més efectiu que la Dormidina o comptar ovelles.

Una vall protegida i declarada Patrimoni de la Humanitat com és la del Madriu-Perafita-Claror demana tenir-ne cura i decisions valentes. Disset anys van haver de  passar des que es va rebre la distinció per part de la Unesco i fins que els quatre comuns implicats en la seva gestió (Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany, Andorra la Vella i Encamp) van anunciar un acord per tancar l’ordinació reguladora, que en un dels punts més sonats, prohibeix de manera clara la circulació rodada, siguin vehicles motoritzats o no, per la vall.

Primera victòria. Quatre partits després, el BC MoraBanc ja pot dir que té un triomf. És la primera d’aquest nou projecte, comptant els partits de pretemporada, contra un club d’ACB. Van dir i també donava la sensació que s’havia fitxat millor que mai. L’arribada de Drew Crawford, la de Codi Miller-McIntyre, la d’Amine Noua o també la d’un projecte que podria acabar sent un gran jugador, Mario Nakic. Primer afronten una pretemporada atípica amb jugadors lesionats i d’altres jugant en posicions que no són seves.

Hi ha moviment al Servei d’Immigració. Ho vaig poder comprovar ahir mateix, i més que n’hi haurà. I com que ja ens hem oblidat una mica de com era això de les cues per tramitar la targeta de residència i treball, segur que ens sobtarà encara més veure-les a mig novembre. Doncs què voleu que us digui, això fa alegria perquè vol dir que realment tot es reactiva, perquè hem passat uns mesos, ja més d’un any, molt difícils.