L’absència de dades públiques fiables sobre diferents matèries, i que com a tals siguin accessibles per al conjunt de la societat de manera puntual, és un tret que malauradament encara ens caracteritza com a país. Es tracta d’un altre àmbit en què la transparència brilla per la seva absència, perquè la majoria de les vegades les dades existeixen però es decideix amagar-les o simplement no es faciliten per usar-les de manera exclusiva. D’exemples n’hi ha molts, però només en posarem uns quants de ben coneguts que ara em vénen al cap.

Busco a la Viquipèdia la definició de transparència política i es diu que “és l’obligació dels governs de donar compte als ciutadans de tots els seus actes, especialment de l’ús dels diners públics, i prevenir així els casos de corrupció”.

Som molts els que cada dia pensem que hi ha massa coses d’aquest món en què vivim que no ens agraden.

Com molt bé saben, les polítiques públiques desenvolupades pels diferents governs poden fomentar la igualtat o posar-hi traves. Algunes de ben senzilles per potenciar-la passen per invertir en transport públic. Disposar d’una xarxa moderna i eficient així com d’un sistema tarifari no excessivament car afavoreix la gent amb menys recursos, com ara les dones, els treballadors dels sectors amb salaris més baixos i els jubilats, les mestresses de casa i els estudiants. Aquests són els principals usuaris de les línies regulars de bus, també al Principat.