La vida cultural resisteix i intenta sortir de l’abisme i la incertesa. En menys de deu dies, les arts escèniques han tingut al país una presència majúscula. Això sí, es tornen a programar espectacles de la mateixa fórmula al mateix temps i en dos llocs diferents. Estaria bé que els responsables de les programacions, sent tan comptats i segurament coneguts (espero que ben avinguts) s’esforcessin a repartir més en l’espai temporal les propostes.

És la columna que no hauria volgut escriure, ni tan sols sé si és oportuna, ni si afegeixo dolor a un dolor ja inexpressable. Ahir va morir la mare d’una amiga estimada. Era una dona fràgil, amable, encantadora. Va morir per coronavirus, o amb coronavirus, o de coronavirus, o sota coronavirus, o sobre coronavirus... M’és igual com vulgueu conjugar les preposicions els que us dediqueu a jugar amb les paraules i les estadístiques.

Fa deu dies que vam viure, o suportar, una veritable invasió de visitants, una allau inesperada de més de 120.000 persones que havien decidit passar tres dies al País dels Pirineus.

Aquests dies s’ha presentat la iniciativa Hand Higiene for All (higiene de mans per a tothom). Aquesta acció conjunta entre l’Unicef i l’OMS vol posar de manifest que encara avui en dia s’estima que 3.000 milions de persones, o el que és el mateix, el 40% de la població mundial, no tenen accés a aigua i sabó per rentar-se les mans. La gran majoria són famílies vulnerables que viuen en els països més pobres, que estan en campaments temporals, de desplaçats interns o refugiats o que es troben en zones en conflicte.

Avui inicio una nova sèrie d’articles dedicats a la música rara. Per posar-vos en context, la idea em va sorgir fa uns dies recordant una situació en la qual un dels agents culturals del país em va dir que no em programaven perquè jo feia “música rara”. Aquell comentari em va fer pensar bastant sobre el paper de les institucions culturals del país i de com i a qui donen espais per expressar-se.

Hi hagué un intermedi a les nostres vides anomenat confinament del qual seria bon indicador no haver de repetir experiència. Vàrem estar reclosos a les nostres llars i semblava que l’efecte pandèmic derivaria en una nova era en la qual la humanitat s’adonaria de les seves limitacions i que calia reformatar. La natura ens enviava senyals i recuperava part del terreny pres.