Eren les 4 de la tarda del 7 de juliol. Sortia, conduint el meu cotxe, d’un restaurant de l’avinguda de Salou. La policia em va donar l’alto. Un agent em va informar que es tractava d’un control d’alcoholèmia. Em va preguntar si havia begut. “Sí”, li vaig dir, “un parell de copes de vi per dinar i un whisky”. “Quant fa del whisky?”. “L’he acabat fa deu minuts”. L’home va moure el cap com dient: “Ai, ai, ai...”.

En dues de les darreres columnes vaig esmentar la possibilitat que Espanya esdevingui en un futur una república sense que en aquest país existeixi una classe política republicana de centre i de dreta. Els esdeveniments que giren a l’entorn de la figura de l’antic monarca d’Espanya han engegat a rodar un llarg període històric caracteritzat a grans trets per una consolidació de l’economia, certa pau social i una definitiva integració a Europa.

Fa uns dies un amic em va preguntar per quina raó feia tants mesos que no escrivia un article per al meu estimat BonDia. És cert, la vida corre tan ràpid i les conseqüències de la pandèmia són de tal magnitud que no queda temps per fer-ho tot.
Jo em sento molt deutor amb el personal d’aquest diari i els quatre fidels lectors de les meves disquisicions. Avui tinc un missatge. Us vull fer conèixer un dels llibres més meravellosos que han caigut a les meves mans. Us garanteixo que si el llegiu en sortireu molt enriquits.

Deia Newton que els homes construïm massa murs i no suficients ponts. Potser és veritat a la resta del món, però al nostre país no solament els hem construït, sinó que també els hem deixat travessar. Cal no oblidar que els ponts sempre han estat un símbol universal de recerca, de trànsit, de connexió... i sobretot d’unió.

La canalla, per llei, hauria de passar un mínim de quinze dies al poble, a l’estiu. D’aquesta manera els iaios podrien malcriar-nos com cal i, a més, els infants desenvoluparíem certes habilitats des de ben petits. Certament, hi ha coses que si no s’aprenen abans d’una edat determinada no arriben a consolidar-se mai.

Un primer amor, una rascada al genoll, les mans tacades de mores, aixecar-se a l’hora que vulguis, la primera colla d’amics, la botifarra d’arròs, una esbroncada de l’avi, fer d’escolanet, perdre’s en bicicleta... Són tantes les experiències viscudes en un poble! Bons o dolents, són els nostres records, i això no ens ho traurà mai ningú.
Arribat l’estiu, tocava fer la maleta i marxar ben lluny de l’escola.