El món modern és meravellós. Tots estem súper connectats en un sistema global que ens proporciona l’accés a gairebé absolutament qualsevol cosa que necessitem i a un sol clic de distància. Mai de la vida havíem tingut les coses tan a tocar. Vols fer un viatge? Reserves tiquet d’avió, hotel, cotxe i fins i tot el restaurant si et ve de gust. I tot això sense moure’t del sofà, perquè ja ni tan sols necessites un ordinador, amb el mòbil és suficient. El més pròxim a sentir-se un déu, vaja.

Ja ho sabem que en el món de les dites populars n’hi ha per tots els gustos. També per al dia a dia que ens toca viure. No sé si al Costumari català o al costumari d’on sigui, perquè hi ha dites que van més enllà de llengües i territoris, trobaríem els primers testimonis orals o escrits que ens puguessin dir des de quan es pot datar aquesta del títol: Pocs i malavinguts.

Després de la campanya mediàtica, i també a través de les xarxes socials, dels demòcrates escaldencs i el seu entorn per mirar de convertir en un fet extraordinari i totalment abominable allò més habitual i normal com és que els càrrecs de confiança no continuïn quan hi ha un canvi en el color polític del govern de torn, els consellers taronja aprofitaran la sessió de consell de Comú d’avui per demanar informació sobre la remuneració que rebran els càrrecs de confiança i de relació especial nomenats per la nova majoria.

Realment, això tampoc té res d&

Fa un mes parlava en aquest espai de l’obra novel·lística d’Antoni Morell en relació amb altres novel·les andorranes. M’agradaria reprendre un parell de títols que hi esmentava i treballar-los més de prop, ja que entenc que constituirien un dels camins naixents d’aquell centre que és l’obra de Morell.