 Plaça del poble Jordi Gallardo Ministre de Presidència, Economia i Empresa Desandorranitzar les institucions El missatge és demolidor: al país no hi ha talent per dirigir el gabinet jurídic ni el departament d'Estadística del Govern, ni el SAAS ni Andorra Turisme. Comentaris: 0 |  El Gong Roser Porta Filòloga Invasió de saxos, cultura al carrer Si existís el Premi a la Bona Idea Cultural de l’Any, l’hi haurien de donar a Efrem Roca, a l’Associació de Saxofonistes d’Andorra i Sax 3+1. Haurien de desfilar per una catifa vermella tipus Hollywood a la plaça del Poble i rebre l’aplaudiment de les multituds. ¿Per què? Per treure la cultura al carrer, per acostar la música en el seu sentit més lúdic a tothom. Comentaris: 0 |
 Tribuna Tribuna Crims de lesa humanitat. Escrit per: Francesc Salvador ¿Qui són els criminals? Fa un parell de setmanes que vaig llegir una frase d’en Jordi Évole que, en el meu cas, va caure en terra fèrtil. “Surto d’un hospital públic, molt orgullós de la nostra sanitat pública. Patrimoni de tots. El que se la vulgui carregar és un criminal.” Les paraules del Jordi Évole són el reflex d’una anàlisi profunda de la realitat. Comentaris: 1 |  Baixada del Molí, 5 Andrés Luengo Periodista Cinca: entre l’enveja i el fariseisme Sortir als papers de Panamà al costat de primers ministres amb els dies comptats, celebrities d’aquí i d’allà, alteses reials, baronesses vídues, directors manxecs, autòcrates russos, cracs argentins, mandamassos del PC xinès i altres bestioles per l’estil és, com insinuava Albert Salvadó dies enrere, signe inequívoc que l’interpel·lat forma part dels happy few que tallen el bacallà al món. Candidats seriosos a figurar ni que sigui com a extres a la pròxima entrega de la saga Bilderberg. Comentaris: 0 |
| Tribuna Tribuna L’apatia de la societat. Escrit per: Aina Ravellat Som molts els que cada dia pensem que hi ha massa coses d’aquest món en què vivim que no ens agraden. Comentaris: 0 |
| Tribuna Tribuna El firal dels burros. Escrit per: Jan Arbona Els tres o quatre cops que amb el pare vàrem anar a veure el padrí un dia de mercat, no els he oblidat, tot i que ens remuntem als anys 70; per una part el record d’aquells llargs viatges amb el pare per la Collada de Tosses, quedar-nos a dormir a casa dels parents a Ripoll o a Prades, segons per quina carretera el pare decidia tornar, i aquell mercat on el padrí feia les paus entre masovers enfadats, menestrals rondinaires i bestiar ben polit. Feia anys que el padrí ja no tractava amb les mules, ell posava pau i arranjava acords entre les discussions i Comentaris: 0 | Tribuna Tribuna ‘Cas BPA’: ¿rentat de diners o evasió fiscal? Escrit per: Lluís Ehrler Tothom hauria de llegir unes quantes vegades la pàgina 525 del llibre La intervenció del grup BPA. L’última frase diu: “Els Cierco encara esperen poder formar part d’un procés transparent i constructiu que respecti tots els objectius reguladors legítims al mateix temps que faci justícia amb tots els afectats, incloent-hi tots els empleats i dipositants innocents de BPA.” Em sembla plausible que la intervenció de BPA hagi sigut un cas de groupthink. Comentaris: 0 |
 El Gong Alfons Casal Cineasta Cinema i còmic: universos compartits Pot ser que el cinema sigui l’amor de la meva vida. Però tothom que em coneix sap que els còmics són el meu primer amor. Els meus companys d’escola i jo, sense excepció, devoràvem les pàgines d’aquests quaderns de 32 pàgines que reproduíem religiosament a l’hora del pati. Som una generació marcada, sobretot, pels superherois de la Marvel i la DC que a l’època publicaven Forum i Zinco. Sé de bona tinta que en altres generacions aquest fenomen no es va repetir. Comentaris: 0 |  Plaça del poble Jordi Ribes President de la Secció Jove de Demòcrates per Andorra ¿Deixarem que ens afecti Panamà? Posar al mateix sac que les d'altres països amb pressió fiscal molt més elevada les empreses andorranes que van operar a Panamà és impulsiu i poc considerat. Comentaris: 0 |
 Baixada del Molí, 5 Mireia Suero Periodista La desigualtat no és cap fatalitat Com molt bé saben, les polítiques públiques desenvolupades pels diferents governs poden fomentar la igualtat o posar-hi traves. Algunes de ben senzilles per potenciar-la passen per invertir en transport públic. Disposar d’una xarxa moderna i eficient així com d’un sistema tarifari no excessivament car afavoreix la gent amb menys recursos, com ara les dones, els treballadors dels sectors amb salaris més baixos i els jubilats, les mestresses de casa i els estudiants. Aquests són els principals usuaris de les línies regulars de bus, també al Principat. Comentaris: 0 |
 El Gong Lucrezia García Mameghani Novel·lista El meu minut de glòria davant de Johan Cruyff Vaig conèixer Johan Cruyff l’any 1988. Jo tenia 18 anys i era la nòvia d’un dels cadells del planter resident a la Masia, a qui ell va donar un dia l’oportunitat de jugar al primer equip. En aquells moments decisius jo ajudava el meu xicot amb el procés d’assimilació, adaptació i transformació a una nova identitat, que sovint els ve gran. Comentaris: 1 |  Plaça del poble Gemma Riu CEO Bomosa Viure ara i aquí Avui és el Dia mundial de la salut: els hàbits de vida són la base de la nostra salut. Comentaris: 0 |
| Tribuna Tribuna Marc Forné Molné Tot parlant de “paradisos fiscals”… Fa pocs dies que tots els mitjans d’informació parlen i especulen sobre els famosos papers de Panamà i, encara que no han deixat de referir-se a Andorra, s’ha vist, per la magnitud de la filtració, que, efectivament, potser només hi ha suposats “paradisos fiscals” a partir de l’aparició dels autèntics “inferns fiscals”, que són les legislacions tributàries de quasi tot arreu. En aquest sentit el debat de dilluns entre el professor Niño-Becerra i el seu alumne i també expert J. Comentaris: 0 |  Baixada del Molí, 5 Pepa Gallego Periodista No es pot ser transparent a mitges Quan es fa un ús o, millor dit, un mal ús d’una paraula, i a més reiteradament, aquesta perd el valor que pugui tenir. És el cas del mot transparència, que cada dia surt i és en boca de molts responsables polítics. El darrer, el ministre Jordi Cinca, que dimarts es va avançar a les filtracions dels papers de Panamà per confessar que havia estat apoderat d’una societat de Panamà, donant informació parcial i obviant que dos anys després del període que va marcar com a implicat de la societat també va participar en la signatura de dissolució. Comentaris: 0 |
| Tribuna Tribuna El respecte entre el treballador i el cap. Escrit per: Roser Rodíguez En tots els àmbits de la nostra societat hi ha una sèrie de normes que organitzen i donen estabilitat a les relacions entre les persones. De vegades són normes escrites, de vegades es manifesta el respecte i sempre ha de ser present. Amb respecte construïm un ambient en què el compromís i la responsabilitat de cada persona és el més important. La clau: respectar i ser respectat. Per desgràcia, en les relacions laborals hi ha problemes ocasionats en les interaccions dels uns amb els altres. Comentaris: 0 |
| Tribuna Tribuna Responsabilitat i transparència. Per: Jordi Cinca Vaig ser apoderat de la societat panamenya Mariette Holdings Inc des de l’abril de 1999 fins al juny de l’any 2000. Aquells anys treballava en una societat andorrana que realitzava part de la seva activitat fora d’Andorra. Es va estudiar la possibilitat de fer algunes operacions en el mercat de Centreamèrica i Sud-amèrica, i els advocats de la societat van aconsellar-nos articular les activitats en aquella zona geogràfica des d’una societat panamenya. Fer-ho amb agilitat des d’una societat andorrana era més complicat. Comentaris: 0 |  El Gong Elena Aranda Assessora literària El polític club de la tragicomèdia Va ser el riure d’una esclava de Tràcia el primer a ser documentat. I va sorgir espontàniament de la caiguda de Tales de Milet dins un pou. El gran pensador va oblidar la màxima que per mirar el cel mentre es camina, cal primer assegurar-se on es posen els peus. Un home plora pel que un altre riu. Sembla que en això de protagonitzar situacions còmiques involuntàries el col·lectiu més inspirat les darreres setmanes és el dels polítics. Comentaris: 0 |
 Baixada del Molí, 5 Julià Rodriguez Periodista Un Govern que venç però no convenç “Guanyareu, però no convencereu.” Aquesta frase de Don Miguel de Unamuno es podria aplicar a la decisió del Govern d’apujar un 2% la cotització a la seguretat social. Ningú no dubta que el percentatge que es paga per aquest concepte és molt baix, si es compara amb el d’altres països, i per tant cal incrementar-lo progressivament. El resultat ha estat que no s’ha sabut o no s’ha volgut assolir un consens que hauria estat possible al voltant d’una matèria tan sensible per al conjunt de la ciutadania. Comentaris: 0 |
| Tribuna Tribuna Vergonyosa enginyeria financera del Govern. Eusebi Nomen Calvet El Govern ha fet una escandalosa maniobra d’enginyeria financera que ha marcat el full de ruta de la resolució de BPA amb l’objectiu d’estalviar un centenar de milions d’euros als accionistes dels altres quatre bancs andorrans. La factura la pagaran els clients de BPA amb saldos superiors a 100.000 euros. Tot s’inicia en el moment de la intervenció de BPA, quan certs accionistes de la banca andorrana haurien exigit al Govern que aquesta intervenció no havia de costar ni un euro al sistema de garantia de dipòsits. Comentaris: 1 | Tribuna Tribuna Resposta a la columna d’Andrés Luengo. Eduard Ruano Benvolgut senyor Luengo, En resposta al seu dur article publicat al diari BonDia dilluns, 4 d’abril, en què insinua que hauria fet un mal ús d’una subvenció i en què apareixen altres informacions no contrastades, vull comentar-li que en el sector de la producció cinematogràfica, com en d’altres, no sempre els projectes arriben, malauradament, a la seva fi o, si més no, no en els terminis desitjats. Comentaris: 0 |
Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88