Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ricard Riba Alcobé

Ricard Riba Alcobé

 

 

No continuem amb l’estafa

No continuem amb l’estafa




Set anys han passat d’aquell històric 2011 en què diferents ideologies totalment oposades s’unien per formar DA, un equip de treball, un full de ruta per millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans i prometre un futur millor per a Andorra.
Però els polítics professionals fan els seus programes fent cas de les enquestes, neguits i reflexions de la ciutadania, Déu me’n guard de pensar el contrari, amb visió de país i projecte de futur, i mai per formar un ball de cadires per poder tenyir d’un sol color el país. Els polítics prometen, però res els vincula al que han promès. És una estafa en tota regla.
Llei de responsabilitat política. Consistiria en una llei que uniria  els candidats amb les propostes que fan en presentar-se a les eleccions. S’entén que el programa d’una organització política és un dels motius pels quals els votants decideixen confiar-hi. Si és així, en no complir-lo intencionadament, trencarien l’acord que s’estableix amb la persona a qui demanes el vot. En dita llei s’hauria d’implantar un mecanisme pel qual una organització podria ser sancionada si incomplís explícitament el seu contracte, fet que no voldria dir que no hagués d’incorporar noves lleis durant un mandat, si s’escau, si el Consell General així ho considerés. Però sembla que qualsevol intent encaminat a legislar sobre l’exigència de la responsabilitat política està condemnat al fracàs.
Hem de ser crítics amb els  programes polítics. Programes de màrqueting per atraure el màxim de vots. Promeses electoralistes. Hem de saber destriar entre el que és important del que és accessori, entre polítiques de núvols de 40 M € i de la llei de la funció pública, basada en ves a saber quants ministres i que no arriba, ni a curt ni a llarg termini. Aquestes darreres observacions suposen, entre d’altres, un intent obligat per bastir individualment el que s’anomena vot responsable, que també entra en el marc de la responsabilitat política. I no votar també és causa de responsabilitat.
DA ha obert una escletxa de societat, una separació que dona  fruit a una confrontació entre el sector públic i el privat. Una societat fracturada i una qualitat de vida, i convido que els nostres representants de la majoria surtin a fer un tallat en un bar qualsevol i escoltin la gent. Trumfes calentes que qualsevol polític professional hauria sabut gestionar, que qualsevol equip professional amb tantíssimes ideologies oposades hauria sabut gestionar. O no. Potser aquest és l’error. Formar un partit sense una sola ideologia i model d’Estat coherent que, després de fer un programa electoral sota una llei de responsabilitat política, l’elector hauria escollit i potser el percentatge de participació hauria estat superior.
Per aquestes raons, la ciutadania està descontenta i frustrada; per això hi ha una separació enorme que allunya els ciutadans dels seus dirigents; per això s’escolta que no ens representen; per això els polítics són considerats pels ciutadans com un dels grans problemes de la nació. La situació és tan crítica i insostenible que és urgent redefinir aquesta relació entre societat civil i Estat, entre el ciutadà i el poder. Considero que els partits polítics són necessaris en democràcia, però els polítics s’han encarregat d’adormir, educar malament i, fins i tot, emmalaltir les masses. No obstant això, per acabar amb la visió actual del sistema, necessitem que els nostres representants siguin elegits amb més do de gents que cognom, amb més aspiració que cadira, amb separació efectiva dels poders i amb el dret a fer-los fora quan no compleixin amb el mandat que els hem donat, un dret a la revocació regulat, sense haver d’esperar quatre anys per desfer-nos d’un poca-solta, un corrupte o un traïdor. Amb molt poques reformes, i amb un Estat que afirmi la llibertat de la persona podria començar a canviar i a millorar amb enlluernadora rapidesa. Un enduriment de les lleis contra la corrupció, la mala gestió política... acabaria de cop amb el 90% de la brutícia que s’ha incrustat al cor de l’Estat.
És hora d’assumir que Andorra no canvia i no millora perquè als partits i als seus polítics no els interessa. És hora de forçar la decència des de la ciutadania. I tornar a creure en el populisme havent viscut l’experiència dels últims set anys seria poc seriós. Conduir un país cap a no saps on   no s’hi val. La política a Andorra esdevé corrupta i el fet que esdevingui un feina fixa pot arribar a fer trontollar el model d’Estat. Només cal veure els salaris dels 83 alts càrrecs de l’Administració. 

 

Comentaris: 3

Comentaris

Llei de responsabilitat política. Magnífic escrit. Felicitats.

Quins collons! Felicitats per aquest magnífic article!

Enhorabuena, al pan, pan, y al vino, vino. La realidad de lo que pasa, no solamente ocurre en Andorra, sino también en los países democraticos de nuestro entorno. El incumplimiento sistematico de los programas electorales prometidos por intereses ajenos a la ciudadanía, debería ser sancionado por algún tribunal político independiente, y no tener que esperar a que sean los ciudadanos quienes despues de finalizar el mandato actuen en consecuencia con sus votos. A la politica se debería llegar con salarios razonables por amor al país y servicio a la ciudadanía. Sin embargo me pregunto: ¿quien le pondrá el cascabel al gato cuando el mal hacer ya está incrustrado en el ADN de los servidores públicos?...Felicidades por su manifiesto

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic