La biblioteca imaginada

Gonzalo Oyarzún és un bibliotecari xilè, amb una clara vocació de servei públic després de molts anys de dedicació des de diferents càrrecs. Si vols saber dades més concretes et convido a cercar el seu nom a la xarxa. De moment avui parlarem del seu darrer llibre, La Biblioteca imaginada, un jardí per sembrar comunitats, dels seus valors professionals i dels inspiradors treballs que ha trobat en la seva tasca d’avaluador de projectes bibliotecaris. 

De segur algunes de les propostes d’Oyarzún et semblaran revolucionàries, quan de fet són ben lògiques. Només cal mirar més enllà de les quatre parets que guarden el nostre fons i ens centrem en les necessitats reals i més urgents de la nostra comunitat. Es tracta doncs de fer que les persones siguin el nostre eix vertebrador. 

L’accés a la informació, a la cultura, a l’educació... sempre han estat democràticament garantits als centres bibliotecaris. Tots aquests valors necessiten un canvi de mentalitat professional que ja s’està gestant. Obrim els nostres centres, facilitem la cohesió social, contribuïm a millorar les capacitats dels membres d’una comunitat. Cal tenir en compte que en molts casos les biblioteques d’un lloc petit seran els únics espais disponibles, públics i totalment gratuïts dels que disposarà la comunitat per gaudir de la seva identitat.

No sempre és possible portar els usuaris al centre, ja sigui perquè es troben geogràficament aïllats o degut a les seves capacitats. Garantir el desenvolupament comunitari passarà per apropar-nos a aquests sectors de diferents formes. El programa Ethiopia Reads envia biblioteques mòbils als indrets més allunyats dels seus centres mitjançant l’ús de cavalls (Horse Powered Literacy). A Romania treballen amb menors entre 10 i 14 anys per desenvolupar les seves habilitats digitals i reduir així la bretxa digital en relació amb la resta de la Comunitat Europea (programa Code Kids). A la ciutat xilena de Chiloé, situada a la Patagònia, utilitzen una llanxa motora (servei Bibliolancha) per distribuir materials entre una desena d’illes, que es troben aïllades i en condicions sovint de precarietat.  

Aquest canvi de mentalitat bibliotecari implica també ampliar el nostre concepte de fons, perquè sovint no són només llibres el que la comunitat necessita. La Biblioteca Pública de Tirúa, a Xile, ofereix des del 2005 un servei de préstec d’eines, amb les quals la cap de la biblioteca havia decidit ajudar les dones que no en podien disposar, la majoria de les quals eren vídues, o mares solteres. A la zona de la Costa de Marfil existeix la Biblioteca de Llavors (Grainothèque), que combina el  préstec de materials bibliogràfics i el de llavors que es cultiven a la zona, amb l’únic requisit de tornar-les quan hagin fet la seva collita. L’any 2017 es registrà un préstec de més de dues tones de llavors que varen ser retornades l’any següent.

Els exemples són tan diversos que necessitaríem moltes columnes com aquesta. De moment, els recomano a continuar gaudint de la biblioteca imaginada Gonzalo Oyarzún.