Tal dia com avui del 1989 s’aprovava a l’Assemblea general de les Nacions Unides la Convenció dels drets de l’infant, que entrà en vigor el 2 de setembre del 1990. Aquest fou un pas molt important per garantir els drets dels infants arreu del món. La universalitat d’aquesta convenció és segurament el més important d’ella.

Trobo a faltar el mar. Aquest any no l’he vist. La circumstància no ha acompanyat. Tampoc gaudeixo d’una casa a la costa per anar-hi durant les vacances. I cercar un hotel o llogar un apartament era arriscat aquest estiu. Podria haver estat valent i buscar una ubicació per passar uns dies prop del mar. Però no ha estat així. 
A la gent que vivim a la muntanya ens atrau amb força el mar. Recordo la primera vegada que el vaig veure, la Mediterrània, prop de Salou –una història molt andorrana–.

En temps de consum domiciliari, distanciament i cancel·lació d’activitats presencials, lamento els drames de la pandèmia i, en connexió amb altres mancances, trobo a faltar una sala d’exposicions del Govern física. Mentre resto a l’expectativa de l’estrena, anunciada l’estiu vinent, de la pròxima ubicació d’aquest contenidor d’art al Parc Central, penso que la provisionalitat persegueix la galeria.

Poden posar mil i una mesures i mil i un policies vigilant –oficials i extraoficials–. Poden posar mil i un rètols i mil i un dispensadors de gel fantàstics. Poden posar mil i un somriures i mil una cares de dissuasió. Poden posar tots aquests senyals exteriors i molts més, però soc jo i ets tu qui responsablement he i has de viure el moment, l’ara i aquí, no el que voldries o imaginaries, o el que seria el més millor del món, sinó el real, el de tocar de peus a terra.

Al llarg d’aquests darrers dies, veiem com els carrers del nostre país es van guarnint amb els llums de Nadal. Al pont de la Rotonda, el Comú d’Andorra la Vella hi ha muntat una nòria on petits i grans del nostre país i els de fora puguin divertir-se. A la Plaça del Poble sembla que comencen a muntar les casetes del Poblet de Nadal. És, ben cert, un punt de normalitat enmig dels casos positius de Covid-19, les defuncions, els confinaments i els ERTOs de les nostres empreses.
Hi ha qui diu que potser el país no està per a gaires alegries nadalenques.