Els nobles són com les patates: tot el bo ho tenen sota terra! O això és el que pensava l’escriptor satíric i clergue irlandès Jonathan Swift (1667-1745), que res té a veure amb el sistema de missatgeria interbancari però sí amb Els viatges de Gulliver. Sabíeu que en aquesta novel·la apareixen descrites amb increïble exactitud les dues llunes de Mart?

Fa cinquanta anys, el mes de desembre del 1969, s’iniciava amb una gran nevada i amb 200 persones completament aïllades al Pas de la Casa. La vila estava apartada des de feia sis dies i la tempesta impedia a les màquines netejar diversos metres de neu que havien caigut. En aquell moment es trobaven al Pas de la Casa, a més dels vilatans, una vintena de turistes espanyols i una cinquantena d’obrers que treballaven des de feia setmanes en la posada en marxa de l’estació d’esquí.

“Estic fermament convençuda, malgrat tot, que la vida és bellíssima”, escrivia una jove Karen Blixen (abans d’esdevenir Isak Dinesen) al seu germà des de l’Àfrica. I es va mantenir fermament convençuda inclús durant el seu amarg retorn a Dinamarca.

Tres dies des que va començar la campanya per les eleccions comunals del pròxim 15 de desembre i anem de neguit en neguit i tiro perquè em toca. El neguit dels altres, és clar, dels ciutadans de les parròquies que han copsat, escoltat, auscultat, caçat, engabiat, dissecat, fins i tot, les diverses formacions que es presenten als comicis. D’aquests neguits, diuen, n’han sorgit les propostes que recullen els programes electorals, que no són ni tan diferents, que no tenen massa colors i molt menys encara, alegries.

Nova campanya electoral i altra vegada el focus al projecte d’heliport a les Tresoles, convertit una vegada més en un comodí de cara a unes eleccions.